Benvolguts amics, hui tinc el plaer i l'honor de trobar-me junt a una persona referent del valencianisme i un gran referent per a mi mateix, puix fon una de les persones que primer m'estengué la seua mà en este gran moviment. És per a mi un plaer que hui em trobe junt a Josep Alba i Julià.

Benet – Bon dia Pep, puix sempre te dit Pep

Pep Alba – Bon dia Benet. Estic molt agraït de que hages pensat en mi per a realisar esta entrevista.

Benet – Com he dit en l'introducció, tu fores una de les primeres persones que m'estengué sa mà en el valencianisme ya fa molts anys, (yo encara no pentinava canes). ¿Cóm veus el món valencianiste en els darrers anys?

Pep Alba – Puix, yo soc optimiste i no pensara que anem a salvar al valencianisme, em quedaria en ma casa... encara que la dòna sempre em diu que 'això' no té solució, i possiblement tinga raó.

Benet – Després d'haver estat 32 anys dins de sí del Grup d'Acció Valencianista, ¿Qué és per a tu el Grup i com ho definiries?

Pep Alba – El Grup per a mi, és lo màxim dins del valencianisme. Soc un enamorat del Grup, encara que reconec que s'han fet algunes coses molt mal fetes, pero encara aixina, sempre hem llaurat recte.

Yo possiblement definiria al Grup, com “L'últim Mohicà”, perque sense voler ofendre a cap atra entitat, grup o associació, el GAV siga possiblement l'últim bastió, l'última entitat que està defenent el valencianisme a mort.

Benet – D'un temps ací, el Grup està sent desprestigiat pels pancatalanistes i uns atres bochins de la llengua i cultura valencianes. ¿Qué els diries?

Pep Alba – Que algun dia es donaran conte, tant els catalanistes com els polítics, que el Grup és la salvació del valencianisme. (Junt ad atres entitats, clar.)
  

Pep Alba front ad alguns dels seus recorts més volguts del GAV.
   

Benet – En la teua trayectòria dins del Grup, has estat en totes les directives pero no has segut mai president, ¿Qué els diries als presidents? ¿Guardes alguna anècdota d'algun d'ells en un carinyo especial?

Pep Alba – Als presidents els diria que ha segut una satisfacció per a mi haver estat en tots ells.

La millor anècdota, o lo millor que m'ha passat, puix no és en realitat una anècdota com cal, és que tots els presidents han confiat en mi i m'han tingut i m'han volgut al seu costat, i això no té preu.

Benet – Com sol passar, a totes les persones se li reconeix el mèrit com toca, i a tu enguany, la directiva del Grup ha tingut a be donar-te el prestigiós, Premi Llealtat 2010. ¿Qué supon per a tu rebre este premi?

Pep Alba – És una satisfacció enorme, pero no per ser important, puix segurament no m'ho mereixca, pero segurament sí per haver estat 32 anys treballant pel Grup en tot el cor i ajudant en tot lo que he pogut i puc. ¡Ame més al Grup que a mi mateix!

Benet – ¿Caldria que en estos moments hi haguera una atra 'Batalla de Valéncia'?

Pep Alba – Seria molt important que hi haguera una atra Batalla de Valéncia i que fòra com era la principi en que el Grup era l'amo del carrer, pero hui en dia els polítics no mos deixen respirar.

Benet – Com tots els valencianistes, estàs patint les burrades que no para de fer la AVL ¿Quina opinió et mereix la AVL?

Pep Alba – És horrorós, pero la culpa de que existixca la AVL la té el PP de Valéncia, començant-la a fer Zaplana i acabant-la Camps.

Benet – Coalició Valenciana està convertint-se en el partit referen del moviment valencianiste. De cara a les pròximes eleccions de maig de 2011. ¿Cóm veus la seua participació? ¿La gent dependrà o seguirà votant als mateixos, sense mirar més?

Pep Alba – Desgraciadament, el poble valencià no defén a un partit valencianiste. Voten al PP per a que no ixca el PSOE, pero la veritat és que els dos són igual de catalanistes.

El poble valencià no respon a un partit valencianiste, a vore si d'una volta òbriguen els els ulls i saben a qui voten.
 

El Grup, la real senyera i la llengua valenciana, son trs dels amors de Pep Alba.
  

Benet – Si Coalició Valenciana aplegara a la presidència de la Generalitat Valenciana, ¿Quina mida o mides penses que deurien ser de les primeres que deurien de prendre?

Pep Alba – La primera seria fer lo mateix que feu Ciscar quan entrà de Conseller de Cultura, que tirà a tots els valencianistes al carrer. Puix fent lo mateix, yo tiraria a tots els catalanistes al carrer en 24 hores, aixina, sense contemplacions.

Benet – Les noves generacions, venen pegant fort. ¿Veus un futur esperançador per al valencianisme?

Pep Alba – Com he dit abans, soc optimiste i hui per hui, les joventuts del GAV estan treballant molt i molt be, ya que en la majoria dels pobles a on estem obrint sèus del GAV són gent jove i per a mi són, “La Joya de la Corona”, i això ho dic de cor.

Benet – Ara et vaig a fer un parell de preguntes en un to un tant més distés. Si te trobares una llàntia màgica en un geni dins i et concedira tres desijos, ¿Qué li demanaries?

Pep Alba – No li demanaria res per a mi. Li demanaria que salvara a Valéncia del catalanisme que és la meua ilusió en la vida. Este desig és una desesperació que tinc dins de mi, que no em deixa viure.

Benet – ¿Eres més de plaja i arena o de piscina i herba?

Pep Alba – Soc més d'asfalt, del centre de Valéncia, encara que molts dumenges vaig al camp per a fer-mos una paella en el meu amic Vicent Baixauli i la seua dòna Concha.

Benet – I en aplegar ad este punt, com sol fer, et vaig a deixar per a que digues tot allò que cregues que has de compartir en tots mosatros i no t'haja preguntat.

Pep Alba – Puix m'agradaria dir que si tornara a nàixer, tornaria a ser del GAV i donaria la vida per ell. (Açò ho diu en llàgrimes en els ulls) I sense ser ni més ni manco valencianiste que ningú, ¡donaria la meua vida per Valéncia!

Moltes gràcies Pep pel teu temps i per estar sempre al costat del valencianisme. I per haver-me fet costat a mi mateix des de sempre. I com solc dir, quede a la teua disposició i ademés en esta ocasió, brinde en bon cava valencià pel teu ben mereixcut Premi Llealtat 2010
  

Pep Alba llegint la revista SOM que du per portada ad ell mateix.