Benvolguts amics, hui em cap l'honor i el plaer de poder entrevistar a una persona, que junt ad atres companyons, ha marcat l'història de Valéncia i de la llengua valenciana. Aixina que em cap el plaer de dir-vos que hui estic junt a Manuel Gimeno Juan.

Benet – Hola Manolo, si em permets que et diga, Manolo.

Manolo – Per supost, es com em diuen casi tots aquells que em coneixen i en els que em relacione.

Benet – Per començar per alguna banda, vullc preguntar-te, ¿Cóm veus l'estat d'això que s'ha nomenat el 'conflicte llingüístic'?

Manolo – Abans que del conflicte llingüistic parlaria del conflicte identitari. El conflicte lligüistic es un factor mes (molt important) dins del conflicte identitari. I dic aço perque una cosa es qüestionar el nom de la llengua, el seu orige, la seua estructura, etc., i una atra es intentar somoure els fonaments sobre els que s'assenten els elements determinants que conformen el fet identitari valencia. Per posar algun eixemple recordare que un monument valencià emblematic (patrimoni de l'humanitat) com es la Llonja de Valencia, ha segut inclos dins del gotic català en publicacions de primer orde; tambe s'ha qüestionat el nom del territori, el gentilici dels valencians, etc. En resum un atac en tota regla al cor de l'identitat valenciana. Pero tornant al conflicte llingüistic, pense que ha segut possible degut a les peculiars caracteristiques dels valencians. Per una part tenim un importantissim colectiu de valencians que no practiquen, lo que vol dir que no usen la llengua autoctona i que la cultura propia els preocupa molt poc. Viuen completament en castellà i de tota la problematica vixcuda (conflicte identitari) durant tants anys en territori valencià ni s'han enterat. Per una atra banda tenim una atre colectiu de valencians que es senten identificats (llengua i cultura) en Catalunya, pero, no obstant, es presenten com els mes, quan no unics, nacionalistes (no diuen de quina nacio) i els unics que lluiten pel valencià (utilisen este nom quan estrategicament els interessa; quan no, s'obliden absolutament d'ell). I finalment, la tercera corrent seria la que conformen aquells valencians que creuen en la seua cultura, en la seua llengua valenciana, en les seues raïls (que no naixen, evidentment, en la conquista de Jaume I), que es senten orgullosos de ser de nacio valenciana. Esta tercera corrent es la que, per damunt de tot, s'ha volgut sempre ignorar, silenciar, fer-la invisible, estigmatisar-la, perque es, precisament, la que pot fer reviscolar la consciencia nacional en este poble que majoritariament te eixa consciencia adormida i aixo (que el poble desperte) es lo que no interessa. En est estat de coses, diria que actualment el conflicte no es tan "visible" com en uns atres moments, pero està ahi, latent. El conflicte s'acabaria en el moment en que els valencians, majoritariament, conseguirem recuperar la consciencia com a poble diferenciat, com a poble que historicament (durant segles) ha tingut un important pes especific. El cami no sera facil, pero eixe, repetixc, ha de ser el repte.

Benet – Com Acadèmic Corresponent de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, ¿Cóm valoraries les activitats de la RACV en els darrers temps?

Manolo – Fa anys que no vaig per la RACV (des del trencament degut al conflicte per l'accentuacio) i per aixo no tinc suficients elements de juï per a fer una valoracio de les activitats que s'han pogut fer. Yo nomes solc valorar allo que conec. Pero des de fora pense que l'influencia que podria eixcercir en la societat valenciana no existix. I, per una atra banda, veig que ha deixat de ser el referent que, a pesar de tot, fon per als valencianistes durants molts anys.
  

Manolo Gimeno descansant un ratet a l'ombra d'uns arbres
     

Benet – Tu has escrit llibres com, “Introducció a la dialectologia valenciana. Els dialectes valencians” o “El lexic valencià proscrit a través dels classics”, editats per Lo Rat Penat i numerosos artículs al voltant de la llengua valenciana i les seues correctes maneres de utilisar-la. ¿Quina opinió et mereix el valencià normalisat que està imponent la AVL a l'ampar del govern valencià?

Manolo – En principi he de dir que no podria estar mai d'acort en l'AVL perque entre els seus principis no està el de reconeixer-li al valencià la categoria de llengua independent. A partir d'ahi es evident que ha recuperat formes que fins fa molt poc estaven proscrites, pero que nosatres ya haviem inventariat com a genuïnes valencianes. De totes les maneres, s'ha de dir que estes formes valencianes a l'hora de la veritat no les usen i donen preferencia a les de sempre. Tenim un eixemple paradigmatic en el nom del primer mes de l'any: "giner", forma patrimonial valenciana des de temps immemorials. Hi ha documentacio dels anys 1269-1295 (Llibre de Cort de Justicia de Cocentaina) a on trobem eixemples de "giner", no trobant-ne cap de "gener"; els classics valencians Martorell, Roig, Fenollar, etc. utilisen exclusivament "giner", pero, a pesar de tot, encara estic esperant a que la reivindiquen definitivament, bandejant la variant "gener" que no te tradicio en terres valencianes. Tot aço que he dit ho coneixen be, pero no faran res, perque son "la veu del seu amo" i el seu cami es elastic, policentric i convergent i tots sabem cap a on nos du eixe cami. Eixa es l'AVL.

Benet – Com a filòlec i bon coneixedor de la llengua valenciana, ¿podries donar-nos un parell de normes a seguir, per a que les noves generacions se senten orgullosos d'escriure i parlar en valencià?

Manolo – Mes que de normes, en este cas parlaria de consells: que beguen en les fonts de la llengua viva, eixa llengua que es parla en aquelles comarques a on la llengua es manté mes pura i que tinguen interes per la lliteratura classica. Ningu tindra cap de dubte a l'hora de triar el model de valencià parlat i escrit.

Benet – En la passada Semana del Llibre Valencià que s'ha realisat del 17 al 21 de maig en la sèu de la RACV, hem pogut vore llibres que tenien escrit el seu títul en el valencià normalisat que impon la AVL, mostrant paraules com, “València” o “Imatges”. ¿Tens alguna opinió al respecte?

Manolo – No se de quins llibres es tracta i tampoc en quin context i en quina intencio s'han presentat en eixa Semana del Llibre Valencià, per aixo em resulta dificil emetre un juï.

Benet – Els veïns del nort, els que es troben entre Castelló i França ya no es conformen en furtar-nos la llengua o als nostres escritors clàssics, sino també la gastronomia, diuen que la paella és catalana, les festes, com la Moixeranga, reconvertida en els castellers i moltes coses més. ¿Pots comentar-mos la teua opinió al respecte?

Manolo – Yo sempre he dit que ad allo de "volen furtar-nos la llengua" no li he fet mai cas, perque pense que per molt que vullguen a mi no me la "furtaran" si yo romanc fidel a la meua llengua, donant eixemple, parlant-la, escrivint-la i reivindicant-la. Lo de la paella catalana crec que fon en la Fira Internacional de Frankfurt i aço denota un important complexe d'inferioritat que ad alguns els du a ensomiar. Alla ells. En quan a lo dels castellets i la Moixeranga, que pot ser que estiga en els antecedents dels mateixos, no em preocupa gens. Yo sempre he mantingut que el dia que valorem lo nostre, ho defendrem i ho reivindicarém sempre. I tots estos fets que acabem de comentar serien pura anecdota.

Benet – Des de que es tornaren a reintroduir els accents en la llengua valenciana, este extrem ha segut un punt d'inflexió i casi de ruptura entre alguns sectors del valencianisme. ¿Veus alguna possible solució ad este conflicte intern de la llengua valenciana?

Manolo – A hores d'ara no li veig solucio. De totes les maneres els conflictes son, moltes voltes, positius (les revolucions casi sempre s'han fet en un carrero sense eixida) perque duen a que les coses canvien, que es busquen nous camins. El valencianisme ni comença, ni acaba en Lo Rat Penat ni en la RACV. Institucions que podien haver segut un verdader referent per al moviment valencianiste, pero que hui estan molt llunt de ser-ho.
   

Manolo Gimeno
  

Benet – Si aplegares a ser President de la Generalitat Valenciana. ¿Quines mides prendries en respecte a la llengua i el sistema educatiu valencià?

Manolo – Em planteges una hipotesis que no es donarà, pero posats en el cas et dire que potenciaria un estandar estrictament valencià, perque si el valencià te futur, sera nomes a partir d'un model de llengua que el poble puga percebre i sentir-lo com a propi, en el que s'identifique i el reconega com un factor identitari de primer orde.

Benet – ¿Tens en cartera algun llibre més en el que sorprendre-nos a curt determini?

Manolo – La meua intencio es donar-li forma a un llibre que pose a l'abast dels valencians tot eixe immens tesor que representa la lliteratura classica del segle XV. En eixa linea fa uns anys comenci a treballar en les obres cabals de quatre grans classics: Les poesies d'Ausias March, Tirant Lo Blanch (Joanot Martorell), L'Spill (Jaume Roig) i Vita Christi (Sor Isabel de Villena). He buidat les quatre grans obres i en tot el material obtingut intentare fer eixe llibre que ara per a mi es prioritari.

Benet – Un símbol molt característic de la nostra Pàtria, són les barraques, pero a hores d'ara, ya no queden moltes d'elles. ¿Caldria recuperar este tipo de construcció d'una manera institucional o be privada?

Manolo – S'haurien d'haver conservat de manera institucional, pero hem de tindre en conte que la barraca sense horta no te sentit i ara allo que està en perill de veres es eixe territori, l'habitat natural a on lluien les barraques. Els valencians tenim molt de cami per davant (i poc de temps) a l'hora de conservar el nostre patrimoni natural com es l'Horta de Valencia sobre la que planegen massa proyectes que la poden fer desapareixer definitivament. Vejam nomes en els ultims temps l'impacte de l'AVE en la part sur de l'Horta i proximament el que tindra en la zona nort i encara estic esperant que es faça un verdader debat degut a l'impacte paisagistic i de barrera fisica que te. En països mes cults com els centroeuropeus, mes aveats a participar en els problemes que poden causar les infraestructures en espais naturals, estic segur que les coses hagueren anat per un atre cami.

Benet – En aplegar ad este moment, et vaig a fer un parell de preguntes en un to més distés per a conéixer-te més. En estiu, ¿eres més de viajar i conéixer coses o d'apartament i piscina?

Manolo – Soc molt mes de viajar, aixo m'apassiona i, dins de les meues possibilitats, ho he fet tot lo que he pogut. Sempre he cregut que coneixer uns atres pobles, unes atres cultures, enriquix. Soc contrari al turisme convencional, organisat i contra-rellonge. Preferixc parar hui aci, dema alla i posar-me dins dels poblets, recorreguent tots els racons, fruir del païsage i totes estes coses.

Benet – El teu almorzar més bo és un entrepà de...

Manolo – Aci podria posar en entrepa de cuixot/pernil. Es una de les meues debilitats.

Benet – I ara com solc fer, et deixe que digues tot allò que penses que deus de compartir en tots nosatros i no t'haja preguntat.

Manolo – Volguera acabar en un mensage que anant dirigit al poble valencià, va mes directament dirigit encara al moviment valencianiste. En principi m'agradaria deixar clar que, des del meu punt de vista, el valencianisme de forta conscienciacio no pot llimitar-se nomes a la defensa de la llengua. Hem de tindre clar que el patrimoni historic, el natural, etc. formen part de la nostra cultura i, per tant, de la nostra identitat i aixo no hauriem d'oblidar-ho mai. I dic aço perque sempre ha segut el meu cavall de batalla, en constatar que en el valencianisme estes qüestions no s'han tengut massa en conte (salvo excepcions). Pero tornant a la llengua no podem obviar que es tracta d'un element fonamental en la configuracio de l'identitat del nostre poble. Sol dir-se que "qui te la llengua te la clau" i deu d'anar ben encaminat perque la nacio imperialista que ha volgut sometre a una atra, lo primer que ha fet ha segut borrar tot vestigi de la llengua que es parlava en la nacio ocupada. Eixemples ne sobren a lo llarc de l'historia. Pero hauriem de tindre present que la llengua hem de defendre-la des de la coherencia. I aixo vol dir que hem de parlar-la, fer-la vehicul de comunicacio normal en qualsevol ambit de les relacions humanes. En poques paraules hem de dignificar-la. I per ad aixo tambe haurem d'escriure-la, hauren de creure-nos-la. No podem dir que defenem una llengua i no fer el mes chicotet esforç per a poder arribar a escriure-la. No podem dir que defenem una llengua, i no usar-la nomes que en contades ocasions, no transmetent-la al fills, no transmetent-la als nets. I per qué dic aço. Per dos motius fonamentalment: en primer lloc perque ho crec aixina, i en segon lloc perque de no fer-ho aixina no tindrem cap credibilitat front als demes, i els enemics de la nacionalitat valenciana trobaran en eixes actituts, en eixes defeccions, el millor dels arguments per a desprestigiar a tot un moviment que lluita per la renaixença i llibertat dels seu poble.

Moltes gràcies per compartir en nosatros uns minuts i per fer-nos costat en la nostra tasca de donar a conéixer les opinions més diverses, i com sempre dic, quede a la teua disposició.