Estimats amics, de nou nos trobem davant d'un home que és tota una personalitat dins del món valencianiste, el qual ha fet i realisat tantes i tantes coses per la llengua, la cultura i les arraïls valencianes, que és faria difícil escriure-les totes en est encapçalat. Sense més, hui nos trobem junt a Juli Moreno i Moreno.

Benet - Hola Juli. ¿Cóm estàs?

Juli - Be, Joan. Encantat de poder parlar en tu i de saber que la nostra conversació va a tindre també transcendència pública.

Benet - Primer de tot volia preguntar-te, ¿Qué és i a on vol arribar el Rogle Constantí LLombart de Cultura Valenciana?

Juli - El Rogle, com nos agrada dir-nos entre nosatres, ara és una associació cultural. Les pretensions dels qui el conformem anaven per crear un colectiu que possibilitara que l’informació que generara el valencianisme és publicitara i és difonguera. També naixqué en l’ànim d’imprimir en este gran colectiu un talant basat en el diàlec, la participació i l’activisme.

Benet - Des d'esta associació s'està editant un bolletí que és nomena, Rogle. ¿Penseu poder arribar a convertir este bolletí en una revista o un diari?

Juli - No hem aspirat mai a convertir la nostra publicació en una revista, en tot cas esta només haguera pogut ser concebuda com la revista Veu, 'on line', ara, tampoc renunciem ad esta possibilitat. Si que valorarem en el seu moment la nostra capacitat i també la necessitat de que hi haguera alguna cosa escrita i tangible, ya que hi ha poques iniciatives com esta. Ixcà, no precisament el Rogle pero si una atra iniciativa dotara als valencians d’un diari en valencià.

Benet - Com professor que eres de valencià per Lo Rat Penat. ¿Des de quina perspectiva veus el valencià oficial de la A.V.LL.?

Juli - Mira, la llengua me pareix que és un instrument per a comunicar-se i no ha de ser un instrument que cree enfrontament o genere classisme. Eixes seguixen sent actituts que genera un “valencià” encorsetat i subordinat a interessos que ultrapassen els pròpiament llingüístics i bàsics de qualsevol llengua. Ya sabran molts dels llectors que, darrere d’una concepció llingüística, i en este cas no és excepció, hi ha una concepció cultural i uns importants interessos econòmics, a banda d’una falta de rigor científic, de falta de vergonya i d’orgull per lo propi.

Benet - A banda del valencià oficial, pareix un poc com si cadascú tinguérem unes normes pròpies baix de l'aixella per a parlar i escriure en valencià. ¿Hi ha una possible solució ad este problema llingüístic?

Juli - Possiblement a lo del valencià oficial se li haurà d’anar buscant un atre nom per a referir-nos ad ell. Serà valencià subnormalisat, valencià subordinat, valencià desnaturalisat, “nurmalitzat”… dir-li valencià a lo que no ho és no és massa sérios.

Yo no tinc una solució taxativa respecte del seu plantejament, lo que si he de dir és que qui deuria donar llum ha donat fum. Només des de la generositat i el diàlec és podria conseguir una solució que a la fi estic convençut ha de passar per lo que dictamine a la que hem reconegut com autoritat codificadora en el valencianisme. Pero qui causà una escissió en el valencianisme llingüístic hauria de fer examen de consciència; encara que és també possible que se creguen posseïdors de la veritat absoluta i consideren “despreciable“ l’opinió de qui no pensa que erraren en unes decisions que no han aportat al moviment valencianiste més que divisió, dispersió i desconfiança.

Benet - A banda de ser professor de valencià, has participat en l'elaboració del diccionari de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana i en numerosos proyectes valencians i valencianistes. ¿Qué sents dins de tu quan escoltes, "T'ho vaig a dir en castellà per a que m'entengues millor?

Juli - L’excusa del mal pagador, diríem en el meu poble. No entenc com els valencians son incapaços d’eixercir el dret a usar el valencià en les seues relacions, siguen estes més o menys quotidianes, més o menys formals. La llengua té el valor que els parlants li volen donar i efectivament en eixes actituts és denota que la valoració que és fa del valencià és ínfima. Una qüestió és que és trenque la comunicació entre emissor i receptor o viceversa per mantindre un postura, en eixe cas hi ha que buscar el vehícul adequat als dos per a establir la comunicació que deu ser lo bàsic. Ara, quan és tria un atre còdic en detriment del valencià per caprig o en la simple excusa de “para que me entiendas mejor”, a mi em diu ben poc de l’actitut d’eixa persona i del seu compromís per la llengua valenciana.

Benet - En la mà en el cor. ¿L'idioma valencià, creus que tornarà a ser algun dia la llengua vehicular en Valéncia per damunt del castellà i unes atres llengües?

Juli - En la mà en el cor crec que no. Una llengua en constant qüestionament crea rebuig perque planteja problemes i els seus usuaris possiblement vagen reduint el seu us. Yo me plantejaria cóm el nostre poble ha arribat ad esta situació i ha fet que l’idioma que li és propi quede bandejat. Si esta situació és produí tenint només un factor exogen influent com era el cas del castellà, ¿Qué podem ara pensar quan n’hi ha un atre que ha entrat en el joc en molta més força i dominant canals universals de comunicació com és l’anglés?. Només la consciència personal farà que el valencià arribe a ser lo que els seus parlants vullguen que siga.
  

Juli Moreno i Joan Benet, esperant per a prendre un cafenet
  

Benet - Ara mateixa, ¿Estàs clavat en la redacció d'algun llibre en el que nos vas a sorprendre dins de poc?

Juli - Alguna cosa hi ha en ment, pero sense concretar no res. De totes les maneres també el tema de la política editorial del sector valencianiste deixa a montó que desijar. Hui hi ha problema en la norma, hi ha problema en els criteris i interessos editorials, hi ha problema en els canals de distribució i, lo que és més important, ¿Hem segut capaços de generar una demanda, un colectiu important de llectors destinatari de les obres que s’editen?

En lo que realment crec és en que hi ha que treballar de manera prioritària en desbloquejar estos temes, puix si ad ells els sumem que la situació s’ha agravat en els últims anys, en ser marginats i relegats per un intervencionisme polític que exclou a qui no actua d’acort en una llei que, com dia, margina a les editorials que no seguixen l’aberrant política llingüística “oficial”, pareix que ho tenim un tant difícil.

Benet- La política és pot respirar vages a on vages. ¿Quina opinió et mereixen els actuals polítics valencians? ¿Tenim esperances de poder conseguir lo que no s'ha conseguit des de fa 30 anys?

Juli - Sincerament l’opinió que me mereix la nostra classe política és que no supera la seua mediocritat. En els casos del partits centralistes, a més, viuen subordinats a l’aparat central de les seues pròpies estructures de partit i agenollats davant les decisions dels seus òrguens directius. En uns atres casos, els partits digam-ne regionalistes, a banda d’eixa mediocritat, han demostrat ser autèntics nius d’interessats, als quals sembla que lo que menys els ha importat és construir un proyecte polític valencianiste per als valencians. De fet pense que no sols no el tenen és que ni els preocupa no tindre’l.

Benet - Ara si et pareix, et vaig a fer un parell de preguntes un poc més per a conéixer a l'home. ¿Que triares millor, un plat de paella o una degustació d'un plat exòtic?

Juli - No tinc cap problema, m’agrada menjar de tot. La paella la reserve per als dumenges en el dinar familiar i quan tinc convidats de fora de Valéncia per a oferir-los este plat tan especial de la nostra cuina. Lo exòtic m’agradaria provar-ho en qualsevol moment i repetir si està bo.

Benet - ¿Eres dels hòmens que és lleven la seua jaqueta per a que les dònes no chafen un toll d'aigua?

Juli - Primer que no res no solc dur jaqueta. En tot cas me la llevaria si detectara que una persona la necessita i puc oferir-li-la. Crec en l’igualtat de les persones i una atra cosa és la galanteria que és pot tindre tant en una dòna com en un home. ¡Ah! lo del toll pot ser un problema si no és te clara la profunditat del mateix perque a lo millor calia, mes que una jaqueta, llançar-li un flotador.

Benet - En respecte a la llengua valenciana i la seua difusió. ¿Qué li demanaries als nostres actuals polítics i intelectuals?

Juli - Es molt genèric lo dels nostres polítics i intelectuals, ya saps de la dualitat que marca la nostra societat. En general els demanaria que se cregueren lo que prediquen i que quan prediquen ho facen en lo que diuen que creuen, açò és, que siguen conseqüents i que deixen d’usar la llengua valenciana com una arma electoral. Per a la majoria dels nostres polítics no deixa de ser “una manera graciosa” d’expressar-se quan consideren receptiu a determinat auditori, pero de tots es sabut i contrastat que l’immensa majoria fan ús del castellà en les seues intervencions públiques i privades relegant al valencià per a lo anecdòtic, festiu i folclòric, o per a buscar vots quan interessa.

Respecte dels “nostres” intelectuals també ho han tengut sempre fàcil, “es que en castellano lo entiende todo el mundo”, clar “todo el mundo” que parle “castellano”. Si el valencianisme haguera gojat d’uns intelectuals compromesos en la llengua valenciana i els seus estudis, investigacions, comunicacions,... els hagueren fet en valencià pense que un atre gall nos haguera cantat.

Benet - I no m'agradaria acabar esta entrevista sense donar-te l'oportunitat de poder dir lo que cregues oportú, si és que creus que se t'ha quedat alguna cosa dins de tu per dir.

Juli - Només que agrair-te que hages considerat que les meues opinions podrien tindre resó en la revista que dirigixes i confecciones, i també afegir una cosa, si em permets, crec que el valencianisme cultural és mostra viu, a excepció de les entitats neutralisades per la política, i pense que eixe valencianisme viu i actiu ha de confluir en un proyecte estructurat, en una divisió de competències i parceles, en una distribució d’actuacions i responsabilitats, i reactivar tot allò que mai hauria d’haver deixat de ser referent i acaronador de tants proyectes com hui encara, i a pesar de tot, podem vore en marcha. ¿Nos caldrà un congrés, un seminari, unes jornades de convivència... que nos ajuden a clarificar postulats i posicionaments o una Coordinadora/Plataforma que agrupe i active este moviment? Ahí llance esta proposta que queda oberta i que considere necessària.

Benet - Gràcies Juli. Ha segut tot un plaer estar en tu i haver pogut fer-te esta entrevista. ¡Gràcies pel teu temps! I com sempre, ya saps que quedem a la teua disposició per a lo que vullgues. ¡Gràcies!