Benvolguts amics i amigues, hui per primera volta, anem a 'pintar' l'entrevista en tots els irisats colors de l'imaginació del nostre gran amic, que com haureu encertat es tracta de, Juan Belda.

Benet – Benvolgut Juan. Un plaer estar en tu

Juan – És un gran plaer a banda de l'honor de la teua amistat

Benet – Actualment eres un dels pintors més destacats de l'àmbit valencià. ¿Cóm i quan naixqué en tu la vocació i el 'geni' per a pintar?

Juan – Primer de tot, no em considere un pintor destacat, a soles vaig deprenent dia a dia totes les tècniques de les Arts Gràfiques. Des de menut, ya a l'edat de 7 a 10 anys, fea dibuixos en casa per a catàlecs de mobles, taulells i baldoses, fruïa fent caricatures als amics, monuments o paisages, pero mon pare fon qui m'ajudà, dient-me un dia, “Fil meu, deprén a dibuixar que si no, no pintaràs res en la vida”, i li feu cas.

Benet – També sabem que eres un gran gravador, i per a donar fe d'això tinc l'honor de tindre un gravat teu penjat en ma casa firmat per tu, esta tècnica no és molt usual. ¿Cóm aplegares ad ella?

Juan – Be, els dibuixos a plometa eren par als dibuixants i pintors, la tècnica més barata, puix en un paper una ploma i tinta chinenca, nos defeníem per a publicacions i revistes. A mi m'agradat sempre esta tècnica i continue practicant-la.

Benet – Tant en una tècnica com en l'atra, com en qualsevol tècnica, ¿qué penses que és més difícil, el retrat, el paisage, els bodegons...?

Juan – Per a mi els retrats és lo més difícil en qualsevol tècnica. En els paisages i bodegons tens més llibertat en la realisació, en el retrat tens que, ademés del paregut en la cara o figura s’ha de donar-li la gràcia i sentiment de la cara o figura que estàs pintant.
  

Junt a la font de la plaça de la Verge que rememora les sèt sèquies de Valéncia
 

Benet – Fa anys estigué de moda una cançó que li dien 'El vídeo matà a l'estrela de la ràdio', pero la veritat és que mai ha sigut aixina. ¿Penses que algun dia la fotografia pot matar als quadros?

Juan – Mai. La fotografia és un art i una manera de vore o recordar un moment. El quadro també és un art pero fet per l'home en sentiments i en cor.

Benet – Pero com eres un home molt valencianiste, no podria deixar passar l'ocasió de fer-te unes preguntes ad eixe respecte, aixina que vaig a començar per una senzilla. ¿Cóm veus l'àmbit polític a nivell d'Espanya, pero sobre tot com ho veus a nivell de Valéncia?

Juan – A nivell d'Espanya vergonyosament negatiu, i de Valéncia, subordinat a Madrit i Barcelona, sense tindre criteri propi ni fer cas del sentiment del poble.

Benet – Dins del teu bagage cultural, tens molt clares les mentires dels nostres veïns del nort. ¿Cóm calificaries les intromissions en tots els aspectes del catalanisme en el nostre regne de Valéncia?

Juan – Senzillament de mentirosos i lladres en tots els aspectes; culinari, poètic, músic, gràfic, tec. Puix tot lo que tenen o han furtat als valencians i mallorquins, que quant eren punters, ells ni existien.

Benet – En qüestió de política a nivell valencià no hi ha molt a on triar, pero destaca un partit molt valencianiste, Coalició Valenciana, ¿Cóm veus el futur de Coalició Valenciana en les pròximes eleccions?

Juan – Ho veig molt clar. Per l'esquerra no tenen res a fer i per la dreta ya se donen conte que el vot de la por no val per a res (PP). Coalició Valenciana anirà cap amunt.

Benet – Hi ha un grup cultural que fa més de 32 anys que està lluitant per les arraïls i costums valencianes, el Grup d'Acció Valencianista. ¿Que sents quan escoltes des de certs círculs insultar i desprestigiar ad este Grup?

Juan – Sent oix per eixa gent que en lloc de dir mentires, deurien d'anar-se'n d'ací a on els paguen i deixar-nos viure tranquils.

Benet – ¿Qué cinc normes a seguir els diries a les noves generacions per a que estes puguen fer-li front a l'amenaça del catalanisme en tot el trellat del món?

Juan – A soles una. Haurien de sentir-se Valencians i identificar-se en lo nostre.

Benet – Te vaig a dir cinc noms de persones i tu em contestes lo que penses d'ells.

Jordi Pujol i Soley, José Montilla Aguilera, José Luís Rodríguez Zapatero, Francisco Enrique Camps Ortiz, Juan García Sentandreu

Juan – Com a honest, honrat i inteligent, Juan García Sentandreu. Els demés... aprofitats, vividors i deshonrats.

Benet – La AVL és el braç polític-cultural del IEC en el nostre regne de Valéncia, que està amparat per les institucions públiques valencianes. ¿Qué penses de la AVL i qué creus que podríem fer en ella?

Juan – Perdona la frase. Convertir-los en paper higiènic, al menys que nos aprofiten per a tocar-nos...

Benet – I ara si et pareix be, te vaig a fer un parell de preguntes en un to un tant més distés per a conéixer un poquet més a la persona, puix el pintor ya sabem que és immillorable. ¿Hivern o estiu? Per que...

Juan – En estiu tot lo món viu.

Benet – Per a celebrar la teua última obra, ¿Un cava valencià seria lo correcte o qualsevol cava estaria be?

Juan – El primer cava que es fabricà en Espanya fon valencià i tenim caves de categoria. Si els demés defenen lo seu, pe qué no hem de defendre nosatres lo nostre.

Benet – I ara com sempre solc fer, et deixe l'oportunitat de que pugues dir tot allò que vullgues compartir en nosatres i no t'haja preguntat.

Juan – Ací podria dir moltes coses, pero vullc deixar-ho tot com està.

Moltes gràcies benvolgut Juan per les teues encertades respostes, per la teua paciència i pel temps que has tingut a ve compartir en nosatres, i com sempre acabe les entrevistes, quede a la teua disposició.