Açò, com ya ha dit Putin, pot desencadenar un efecte dòmino, en unes atres regions, pobles, províncies... del món que vullguen independisar-se, encara que des del parlament kosovar, hagen corregut a dir que el seu cas és propi i intransferible a unes atres situacions polítiques en qualsevol part del món.

Encara aixina, lo cert és que sí marca un precedent, per a que uns atres llocs del món prenguen a Kósovo com un espill en el qual mirar-se, puix sense anar més llunt, el País Vasc, ací en Espanya, ya ha mostrar el seu grat, i encara que Catalunya encara no ha dit res, puix és més metòdica i estarà preparant la seua estratègia, segur que també està d'acort en l'independència de Kósovo.

Per un atre costat, tenim a l'omnipresent Estats Units clavant-se a on no toca, quan no toca, este paràgraf no té molt que vore en l'artícul, pero volia deixar passar l'ocasió de comentar-ho.

Lo cert és que regions espanyoles com Catalunya, la qual sent una molt forta sensació interna de que ha de lliurar-se del jou espanyol, pot prendre eixemple i fer lo mateix, començant un lluita encara més cruenta lo que ya ho és, contra la llengua i cultura, no a soles valencianes, sino també les espanyoles en tots els sentits, i que contribuirà a que la fragmentació de l'estat produïxca un efecte nociu sobre tot l'entramat espanyol, i si este efecte es reproduïx per tot lo món com eixe efecte dòmino, este serà nociu en tot el planeta, puix és molt fàcil que més i més terres es creguen en la necessitat i sobre tot en la potestat de poder fer lo que li rote, sobre tot quan es prenen decisions d'un alt calibre, de manera unilateral i esperant que el restant de nacions estiguen d'acort en tu.

Pero com l'història encara que diuen que no es repetix, sempre acaba sent lo mateix, uns anys més tart, després d'haver-se independisat un territori, com puga ser Catalunya, ¿quí no li diu a esta que Tarragona, Lleida, Salou o La Vall d'Aràn no van a voler independisar-se de Catalunya, i que a la força i d'una manera unilateral ho facen?

Cada volta els territoris es trencaran en trossets més i més chicotets fins a aplegar a les antigues aldees governades per un matriarcat o un patriarcat i no eren més de cent o doscentes persones, i totes les demés tribus eren enemigues. ¡Igual és lo que nos mereixem!

El futur, com sempre es diu, està en les nostres mans, pero hi ha mans que no ixen de les bojaques contant els diners que guanyen sense eixir d'elles, i no volen vore més allà. El futur no arriba més allà del llímit de la targeta de crèdit.