|
Estava un dia veent eixe programa que
solen fer en totes les cadenes de televisió quan de
sobre i després d'estar vint minuts veent-lo, ¡Va i m'ho
tallen a miges! ¡Noooo! Em tallaren un anunci a miges,
be igual ya havia acabat, pero després de vint minuts
d'estar veent el sabó que neteja més blanc i el coche
que emet manco co2, va i comencen a posar una atra cosa
que no arribí a entendre.
De colp i barrada, darrere d'una introducció en la
que un lleó chillà dins d'un rogle, començaren a 'ballar'
per la pantalla uns ninots que no entenia lo que estaven
fent.
No estaven intentant de vendre'm cap cosa, no estaven
intentant de dir que el seu producte feya açò o allò, a
soles estaven fent 'pallassades' per la pantalla...
pallassades que no arribava a entendre.
¡Quina sòrt! Darrere d'uns dèu minuts escassos,
llevaren 'això' i tornaren als anuncis una atra volta...
¡Ah! ¡Allò era una atra cosa!
No m'interessava cap cosa de les que anunciaven, ni
molt manco pensava en comprar-les, pero era un espai
alucinant, de vint en vint segons et clavaven en mons
que a soles podia arribar a vore... ¡Imaginar! En els
meus somis... ¡O que bonicos són...!
Havia començat de nou a sumir-me dins del alucinogen
món dels anuncis quan una atra volta, ¡I sense previ
avís! Darrere de vint minuts, començaren de nou a 'ballar'
uns personages per la pantalla plasmant una irreal vida
que era del tot increible. ¡M'indigní!
M'alcí de la cadira i tirant foc per la boca, agarrí
el teléfon disposts a tocar la l'emissora de televisió,
¡Cóm se permetien tallar-me cada vint minuts la sessió
d'anuncis per a posar-me uns trossets d'unes vides
irreals i incoherents...! La meua dòna em parà la mà
sugerint-me que em calmara, eixos trossets d'eixes vides
irreals passarien, ¡Això sí! tardaria un poquet, puix
eren dos hores tallades en trossos de dèu minuts fent
d'intermig entre els anuncis, pero que esperara
tranquilament botant-me els trossets d'eixes vides, fent
uns atres coses com llegir, anar a pixar, o baixar al
gos al carrer...
¡No se si m'he explicat! |