No fa molt de temps, viu un grup de chiquetes que començaven a jugar ad un joc al que nomenen, "Declare la Guerra", en el qual cada jugador ha de triar un país per a defendre-lo dels atacs dels atres països. L'atac és realisa tirant un baló, el qual s'ha d'agarrar o estàs mort, i en això el país que defens, pero evidentment, este joc i les seues regles no són la clau d'est artícul.

El tema en concret és que una de les chiquetes, trià per a jugar, "els països catalans", ¡Greu elecció! Més encara quan estaven jugant en un poble propenc a Valéncia Cap i Casal, Chirivella.

Una de les atres chiques, li digué que no podia triar els països catalans com país per a jugar, puix no existien de veritat, i en eixe moment, se li tiraren verbalment damunt les demés chiques, donant-li tot tipo de raons... pero ¡Ull! Tot tipo de raons de les que els estan ensenyant en els coleges. ¡No és la primera volta, i per desgràcia meua i de moltíssimes persones més, no va a ser la darrera volta que és puga vore en els llibres de E.S.O. dibuixos dels països catalans, dient que són una realitat i que el regne de Valéncia, a soles és part i no molt important d'ells! A més, en eixos llibres se'ls dona totes les explicacions de que som part dels països catalans en tots els sentits, cultura, lliteratura, sociologia...

Pero lo pijor de tot és que ad eixos llibres els han donat el Vist i Plau el govern i conselleries valencians, amagant la veritat i deixant que regne la mentira.

Els catalanistes de dins i fora del nostre regne de Valéncia, fent us d'una habilitat sense precedents en la manipulació de l'historia, de les institucions i de les persones, han
conseguit que els chiquets, de dotze anys, tretze, catorze, ya estiguen conscienciats per sancer en que els països catalans, són una realitat, i que nosatres, els valencians, som part d'ells; que parlem català i que l'idioma valencià no existix i si existix a soles és una variant de la llengua mare catalana. Ya han conseguit el propòsit pel que han estat lluitant fa més de trenta anys, han conseguit que la base de la cultural de la societat d'una nació, la gent jove, estiga a favor i defenga a mort els països catalans.

Han conseguit que la gent jove, i la no tan jove, estiga disposta a deixar-se la pell en lluites per a defendre una immensa mentira, deixant a la veritat arraconada en el fondo d'un caixó oblidat que esperen que ningú mai òbriga, i que regne l'ignorança.

El primer pas ya està donat, ara, a per l'unitat territorial.

L'ignorança és el pijor enemic d'una persona.