Els térmens de Diacronia i Sincronia en l'estudi de les llengües i la seua teoria, Diacronia-Sincornia fon introduït per, Ferdinand de Saussure, naixcut en Ginebra, Suïssa el 26 de novembre de 1857 i fallit també en Ginebra, Suïssa el 22 de febrer de 1913, el qual està considerat i reconegut a nivell mundial, com el pare de la llingüística moderna. Pero, ¿qué és això de la Diacronia i la Sincronia en l'estudi de les llengües?, puix molt senzill, són dos térmens d'estudi diferents, aplicats en este cas a les llengües.

La Diacronia estudia les llengües a través del temps, fent historia des dels seus orígens més remots fins als dies en que es realisa l'estudi en qüestió.

La Sincronia pel contrari estudia la llengua en un moment donat de la seua història, que sol coincidir en el moment en que es fa l'estudi, fent una comparança entre la llengua en estudi i les poden existir en eixe moment i ademés interesse la seua comparació.

En el cas del conflicte del dialecte català que tant vol aproximar-se a la dolça llengua valenciana, per a que abdós, la llengua valenciana i el dialecte català, puguen paréixer la mateixa llengua, hem d'actuar com mos diu el mestre Ferdinand de Saussure, pero sobre tot, basant-nos en la sincronia de la llengua valenciana actual, puix la possibilitat d'estudi de la diacronia de la llengua valenciana, degut a l'afany expansioniste, imperialiste i anexioniste de la parla catalana per a poder tindre unes arraïls que li donen uns escritors clàssics i una grandea que mai ha tingut, està totalment corrompuda per quines seguixen el mandat de destruir tot lo que es fica al pas de la parla catalana.

Aixina tots hem tingut el dolor de cor de llegir un bon grapat de badoqueries en els llibres de text del sistema educatiu valencià en respecte a la lliteratura i llengua valenciana que ensenyen. I lo que és pijor encara, tots hem tingut eixa tristea de cor que dona llegir un bon grapat de mentires per part de persones que es diuen acadèmics de la AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) que intenten adoctrinar-mos a tots en la conjura polític-econòmica que nomenen, 'llengua catalana', puix no hem de perdre de vista que 'eixa llengua', actualment a soles és un producte de marketing brutal recolzat per moltíssims interessos.

Pero lo que no poden corrompre eixes mateixes persones i entitats es la Sincronia de la llengua valenciana, puix esta, com en totes les llengües que es puguen estudiar baix esta teoria, s'estudia en el Statu Quo de cada llengua, i eixe moment actual de cada llengua és molt difícil que ningú puga destruir-lo de sobte, pero també és cert i no hem d'oblidar, que el moment actual que és hui, demà és passat i hem de tindre això molt en conte per a l'estudi sincrònic correcte de la llengua valenciana.

Aixina atenent-mos a la sincronia de la llengua valenciana en respecte al dialecte català anexionador, hem de tindre en conte, algunes grans diferències que demostren molt clarament que el català pot ser un dialecte o igual incús pot ser una llengua diferenciada de la llengua valenciana.

Com en el joc de les sèt diferències, anem a expondre sèt diferències per a eixemplificar la diferenciació entre el dialecte català i la dolça llengua valenciana, pero estes sèt diferències no són les úniques, puix diferències entre la llengua valenciana i el dialecte català, hi ha a montó.

1.- Parlants

La llengua valenciana la parlen de cor els seus parlants sense cap tipo d'espasa de Damocles que li obligue a res.

La parla catalana sempre ha d'estar recolzada per molt diners per a que es parle, i últimament en pressions, repressions i multes de tot tipo per a intentar que la gent la seguixca parlant.

2.- Institucions

A la llengua valenciana, li sobra tindre com a ent normatiu la RACV (Real Acadèmia de Cultura Valenciana), per a que es parle en tot lo món sense cap tipo de problema.

Al dialecte catalana li ha fet falta montar la paradeta nomenada AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua), per a intentar adoctrinar als valencians en l'us del dialecte català, encara que fins al moment no ho ha conseguit. Ademés també ha montat tota una ret de classes en diferents institucions públiques de diferents països, i encara aixina si no fòra pels diners, pràcticament no tindria parlants.

3.- Denominació

Fòra del món pancatalaniste, tot lo món de tots els països, saben que al llengua que es parla en Valéncia (Espanya) (i la que sempre s'ha parlat), és la Llengua Valenciana.

Des del món pancatalaniste, s'està intentant nomenar a la dolça llengua valenciana en uns noms estranys i grossers que no s'ho han aplegat a creure si ells mateixos, motiu pel qual no han tingut cap recolzament ni eco a ningú dels nivells.

4.- Universitats i sistema educatiu

Les universitats de la Comunitat Valenciana i tot el sistema educatiu valencià, està ensenyant obligatòriament el català en les aules, amparats pels poders públics, i els diners dels valencians de cor, que com yo, veem que se tiren els diners ensenyant una llengua que mai es va a parlar.

Pero a pesar d'això tots els valenciaparlants diuen parlar valencià i les persones majors transmeten la dolça llengua valenciana als seus fills i nets en una autèntica guerra de guerrilles, que estem guanyant els valencians de cor. Puix quan una cosa té trellat, sentit i força de cor... no hi cap AVL ni cap IEC ni cap govern i governats que puguen detindre.

5.- Diferencies gramaticals

La llengua valenciana posiciona els possesius davant de la paraula que acompanyen.

La parla catalana posiciona els possesius darrere de les paraules que acompanyen.

Eixemple:
Llengua Valenciana: Vaig a ma casa
Parla catalana: Vaig a casa meva

(Açò a soles és un dels centenars d'eixemples que n'hi ha)

6.- Morfologia llingüística (O de com s'escriuen i declinen les paraules)

La llengua valenciana, té unes formes pròpies, tant en paraules com en declinacions, com en derivació de verps, número i gènero.

La parla catalana còpia les paraules, o simplement les agarra i les adopta com a pròpies, aixina com les declinacions de la llengua valenciana, que oferix com una forma alternativa al seu grosser dialecte.

Eixemple:
Llengua Valenciana: Servici (Sempre i tradicionalment)
Parla catalana: Servei, (Pero també admet 'Servici' per a algunes accepcions)

(Açò a soles és un dels centenars d'eixemples que n'hi ha)

7.- Diferència de vocabulari

La llengua valenciana consta d'un vocabulari propi, únic, ric i variat, ple de sinònims i antònims i de paraules per a cada cosa i situació.

El dialecte català té algunes paraules pròpies i un cabaç de paraules tretes del valencià, occità, gallec, castellà, francés i una forta base del barceloní que té com uns dels primers substrats.

Eixemple:
Llengua Valenciana: Fruir – Hòmens - Meua
Parla catalana: Gaudir – Homes – Meva

(Açò a soles és uns dels mils i mils d'eixemples que n'hi ha)

I sense clavar-nos en més fondàries i deixant a banda la diacronia, és dir, el passat i l'història, (gloriosa en la llengua valenciana, i penosa en la parla catalana), i centrant-mos a soles en la sincronia, és dir, en el present de la llengua valenciana, i comparant la grossera parla anexioniste catalana en ella, hi ha mils i mils d'aspectes, raonaments i motius pels quals podem considerar a la parla catalana com un dialecte independent de la dolça llengua valenciana. Sí, efectivament, la parla catalana pot ser sense cap dubte, com un dialecte independent de la dolça llengua valenciana per a tots els efectes, i aixina ho hem de pres, estudiar i transmetre als nostres contemporàneus.

Desige al dialecte català que puga mantindre's com a tal una volta li tallen el chorro dels diners de l'aixeta del pancatalanisme.

Mai una invasió ha segut per a sempre i a la fi el territori invadit a conseguit lliurar-se de l'opressor. ¡Llarga vida a la llengua valenciana!

Llengua Valenciana, Patrimoni de l'Humanitat