No és un secret per a ningú que Catalunya fa prou décades, que està en pos d'alcançar la meta de conseguir ser independent respecte a Espanya, la nació de la qual és actualment una comunitat autònoma. Tampoc se li escapa a qui assíduament sent la necessitat de mantindre's informat, que esta comunitat autònoma espanyola, rep molts privilegis, comparant-los en els que reben unes atres, no oblidem que Rodríguez Zapatero el passat estiu, (2009), prometia a Catalunya que tindria un acort de finançació que estaria per primera vegada per damunt de la mija de la renda per càpita espanyola i que segons argumentà en son dia el conseller d'Economia i Facenda de Madrit, Antonio Beteta, Madrit es quedava per avall d'eixa 'mija', creant esta mida varies 'Espanyes', la que està per damunt de la mija i la que està per avall.

També coneixem tots que Catalunya ha dissenyat uns quimèrics i inconstitucionals “Països catalans”, que du com bandera per tot lo món, junt a l'ensenya de la Casa d'Aragó que adoptaren com bandera per a a la seua comunitat, fent gala de lo que no són baix l'impunitat de propis i estranys. Pero com un cavall desbocat, al que ningú ha sabut o no ha tingut els collons de detindre, Catalunya es seguix creixent ideològicament, i en el seu afany independentiste aplega inclús a ofendre en cos, ànima i cartera als seus propis conciutadans, que comencen a patir l'intransigència dels distints governs que han anat succeint-se, puix segons el requisit llingüístic, conéixer i fer us de la llengua catalana, es superpon a raons tan grosses com la de ser un bon cirugià, per eixemple, sent açò una greu discriminació per a possibles professionals de qualsevol camp, que desigen optar per un lloc de treball en Catalunya si provenen de qualsevol atre lloc de la nostra geografia. No deuríem d'oblidar que l'única llengua que se supon que deuen de saber tots els naixcuts en el territori espanyol, és l'espanyol o castellà com apuntà el 'Manifest per la llengua comuna” que firmaren i recolzaren més d'una vintena d'intelectuals.

I aixina este cavall desbocat comença a destrossar i pastar en finques alienes i en allò comença una verdadera, 'Caça de Bruixes”, al més pur estil de principis de l'Época Moderna en l'Europa Central, a on qualsevol podia acusar de bruixeria a una atra persona, a la qual se li realisava un juí rutinari que irremediablement ho condenava. En l'actualitat la, 'Caça de Bruixes', seguixen existint, estant classificada en lo que s'ha donat en denominar, 'Pànic Moral', que podríem definir com una reacció d'un grup de persones en una percepció falsa o deformada de la realitat i que els espenta a actuar anant a la caça d'eixes 'deformacions' que no compartixen, estos grups solen ser minoritaris o pertanyents ad alguna subcultura. Açò definix a la perfecció als grups minoritaris que habiten Catalunya i que veuen al castellà i per extensió a tot lo que no siga o provinga de Catalunya com 'una cosa mala'. Aixina esta 'Caça de Bruixes' catalana s'ha materialisat en el fet de que qualsevol pot denunciar a un conveí a soles perque el seu negoci no ho haja rotulat en català, i com ya li ha ocorregut a Andrés Mora Nohales, rebrà una amonestació de l'Agència Catalana de Consum unida a un determini màxim de dos mesos per a que adapte un cartell que lluïa en castellà per a publicitar la seua ferreteria des de casi dos décades arrere.

Catalunya, la seua Generalitat i els seus diferents governs, molt llunt de fomentar l'us del català, estan conseguint que la societat pròpia i la del restant d'Espanya, comence a tindre una opinió sobre esta bella terra en la qual conte en grans amics, en una terra en la que l'odi i les enganchades comencen a passejar-se pels seus carrers com un veí més, com un malévol veí que fa que tots comencen a recelar i tindre por de tots. Pero si li donem un breu repàs a qualsevols moment històric, comprovarem que els règims repressius i dictatorials, com l'actual govern català, mai han permaneixcut durant mols anys, ni han prosperat, puix és com crear un jagant en els peus de fanc.