|
Pareix mentira que una llengua que tingué
el primer Sigle d'Or de totes les llengües romances, haja
arribat ad este punt. Trencada i desprestigiada a més no
poder.
Pero com dia en la primera part d'est artícul, nos trobem en
moltes formes de valencià diferents, totes elles de segur
que bones, pero diferents i enfrontades, i en el mig de tot
això, estem molta gent que sent més o manco usuaris de la
llengua valenciana, hi ha voltes que no sabem per a on hem
d'anar o a qui li hem de fer cas. I lo que no podem de cap
manera, és juntar-nos uns quants, i com no nos agrada lo que
hi ha, puix crear una nova ¿Normativa? O forma d'escriure.
¡NO!
I en això arribem al cas de persones que
com yo, seguixen utilisant les originals Normes d'el Puig,
les que és firmaren en el Monasteri d'El Puig i foren
redactades per la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real
Acadèmia de Cultura Valenciana. Una normativa que tingué en
són dia la major acceptació per part d'intelectuals i
societat que mai ha tingut cap atre intent de normativa.
Després de tot lo dit fins ací, ¡Que no
és poc! Pense que fer-li coses a la llengua valenciana a
soles per alluntar-se d'unes atres llengües, és a soles fer
un poc el panoli, puix, ¿Qui no mos diu que eixa atra
llengua, dos dies després va ha fer lo mateix en la seua i
van ha tornar a paréixer-se de nou una atra volta? ¡O encara
més!
Els canvis que se li faça a la llengua
valenciana, estiguen millor o pijor, se l'ha de fer per que
de veritat li facen falta, per modernisar-la, per lo que és,
pero no per alluntar-se de cap atra.
En este punt estem en que deixant a banda
tot lo que he dit fins ací, seria bo que totes les entitats
valencianistes, associacions culturals, estaments filològics,
publicacions valencianes, persones del carrer, en fi, tot lo
món cultural i intelectual feren unes jornades a on és
desenrollaren totes les normes i actualisacions que li feren
falta a l'idioma valencià, pero les que de veres li feren
falta, i si estigueren representats per lo manco el 90% del
valencianisme, tots estaríem d'acort en la normativa que
eixira d'ahí. ¡Tots deuríem d'estar d'acort!
¡Pero ull! Estic dient gent i entitats
valencianes i valencianistes que foren 'Pata Negra' en el
valencianisme, no qualsevol persona o entitat. Ni cal dir
que entitats com la A.V.LL. els rectorats de les
Universitats Valencianes, A.C.P.V., Eliseu Climent... ¡No
podrien formar part d'eixes jornades!
I si d'eixes jornades ix que cal
accentuar a l'idioma valencià i d'esta forma i no d'una atra,
puix s'accentua. Si cal llevar les 'd' intervocàliques, puix
és lleven. Si cal llevar els guions que unixen els pronoms
enclítics al verp, puix és lleven. Si cal llevar les haig,
puix és lleven. Si cal canviar, llevar o afegir esta o
aquella paraula o expressió, puix és fa. Si cal fer-li a la
llengua valenciana qualsevol canvi, puix se li fa i ya està...
¡Pero de forma transparent! ¡I en un consens acceptat per
tots! Com en son dia passà en les Normes d'El Puig, i tots
els valencians, de segur que acceptaríem eixes normes, puix
em consta, (per la cantitat i el contingut de molts dels
correus-e que rep el Grup LLVS), que som molts els que estem
esperant això.
Som molts els que estem esperant una
normativa actualisada, moderna i que més o manco, complixca
en els somis de tots els usuaris de la llengua valenciana,
una llengua en la que pugues escriure sense por a que ningú
et diga, "I en quina normativa escrius". Una normativa
acceptada pels intelectuals, associacions, entitats... per
la societat valenciana sancera i, que tots recolzem i pugam
utilisar sense por.
Una normativa, en la qual pugam dir. "Estic
escrivint en, Valencià, sense més".
Pense que eixe seria un bon punt d'eixida
per a llevar eixes 'd' intervocàliques i per a la llengua
valenciana per sancer.
Un atre punt, seria la normativa que ara
nos imponen com oficial i que ara mateixa recolzen gran part
dels partits polítics... |