El català és una llengua tacada de sanc, pero no de sanc per ferides en armes físiques, sino tacada de sanc per les ferides fetes en el cor de moltes i moltes de persones que s'han mort esperant i desijant que la purea de la llengua valenciana torne a pujar a lo més alt, en lloc de vore com el català a força de política i diners està afonant no a soles al valencià sino a moltes més llengües i cultures.

Els catalans començaren per fer oficial el català en Andorra, després escrigueren el terme català en l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, ara estan acabant el procés de catalanisació de la nostra llengua i cultura valenciana, i dic també cultura, pero cultura en mayúscules, puix la llengua és una part fonamental de la cultura de qualsevol poble, i quan ad un poble li lleven la seua llengua imponent-li una atra aliena ad ell, l'han llevat gran part de la seua cultura.

Ara han començat atacant a l'aragonés, dient també que és un forma de català... o aixina.

Pero ara, després de trenta anys de catalanisació del valencià i l'usurpació de la nostra cultura valenciana, és quan estem veent la verdadera finalitat dels catalans, puix Andorra, les Illes Balears, Lo Regne de Valéncia, Aragó... a soles han segut uns quants passos per a conseguir lo que volen, ¡Fer del català La Llengua Universal!.

El govern català i les entitats i partits polítics afins a l'imperialisme català estan finançant, (en molts diners), artículs en prensa nacional i internacional fent propaganda pancatalanista, estan dient un bon grapat de mentires en les entitats Comunitàries, estan finançant emissores de ràdio en català en ciutats com l'Alger i espais de televisió en català com ho fan en França.

Les mentires i burrades estan fent un montó tan gran sobre uns peus de fanc tan poc sòlits que a soles és qüestió de temps vore com és van a desplomar al sol, puix el fi dels catalans, com ya és pot imaginar... és el món, el món sancer.

Els catalanistes estan demanat que el català siga llengua oficial en Europa, estan demanant que el català siga llengua d'estat en l'Estat Espanyol, estan demanant tantes coses, que de segur no s'estan donant conte de que en eixe afany no estan a soles afonant el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc, el valencià, l'aragonés... sino també el castellà, el gallec, el vasc, i llengües com l'italià, per eixemple, puix si ya han començat a catalanisar en sério l'Alguer, molt pronte és trauran de la mànega qualsevol badoqueria per a dir que en Itàlia sempre s'ha parlat català i que la llengua italiana a soles és una variant del català.

Els catalans no tenen mida.

Per a arrematar est escrit vullc dir que a la demanda de convertir al català en llengua d'estat, és farà realitat a soles si políticament, (puix no té res que vore la llingüística), Zapatero i el seu partit ha de seguir pagant el recolzament dels catalans per al seu govern, pero si açò arriba a fer-se realitat, serà la mort súbita del castellà i totes les llengües minoritàries en Espanya.

¿Perqué? Puix molt fàcil. En quant fora llengua oficial, segur que esta parla seria imprescindible per a entrar a treballar en qualsevol lloc públic, l'educació en els coleges a tots els nivells sería en català i com un favor hauria una línea en castellà, pero no en tot el soport del govern central, el qual estaria situat en Barcelona, passant Madrit a ser una comunitat autònoma de tercera, per a llevar-li qualsevol esperit del seu poder anterior.

¡Més clar aigua!

A soles desig que puga vore abans de morir-me, que el català s'afona en la més fonda misèria, i que el valencià torne a tindre un atre Sigle d'Or, per que s'ho mereix.