Segons el Real Decret que prepara el Ministeri, el qual s'està redactant sobre una norma que, fon aprovada per unanimitat per tots els directors generals d'Ensenyança de totes les comunitats autònomes d'Espanya, excepte Catalunya, que no estigué present, la llengua valenciana s'ensenyarà de forma independent i separada de la llengua catalana, (per fi).

Abans de seguir avant, vullc apuntar ací que les associacions Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear asseguraren que eixe Real Decret constituïx “un atac a la llengua catalana”.

És important saber que estes tres associacions són catalanistes i pancatalanistes, i que perxò és veuen en la necessitat de dir els seus mateixos transnoctats i avorrits arguments, encara que ad estes altures a ningú se l'escapa el fort atac frontal que Catalunya està realisant contra la llengua valenciana, (totes les llengües de les Illes Balears, la llengua aragonesa oriental...), des de fa més de vint anys.

Per una atra banda, el portaveu del Bloc en l'Ajuntament de Castelló, Antoni Porcar, manifestà que el seu partit considera una “agressió en tota regla” contra el valencià l'intenció d'impartir per separat en les Escoles Oficials d'Idiomes l'ensenyança del valencià i del català, “com si no foren la mateixa llengua”.

Des de sempre el Bloc ha estat a favor de l'unitat llingüística, i això ha marcat sempre la seua postura. Puix voran senyors, tots sabem que les llengües valenciana i catalana, no són les mateixes, i molt al contrari de ser una "agressió en tota regla", és un primer pas per a poder lliberar-se la llengua valenciana del jou català. A soles per comentar alguna cosa sense ficar-nos en fondaries, tots els clàssics valencians, sempre han afirmat que escrivien en, Llengua Valenciana, mai en llengua catalana.

Pero este Real Decret quan aparega, siga publicat i és faça d'obligat compliment, elevarà de nou al valencià a la categoria (que sempre ha tingut), de llengua oficial, puix serà impartida per les escoles oficials d'idiomes.

Això em du ha pensar,

- Les universitats de la Comunitat Valenciana, (totes), ¿Seguiran traduint les seues respectives Ueps al català?

- L'universitat de Valéncia, ¿Seguirà utilisant el català com a llengua vehicular en l'universitat?

- L'universitat de Valéncia, ¿Seguirà escrivint en els seus estatuts que el nom cult de la llengua valenciana es, 'català'?

- L'universitat d'Alacant, ¿Seguirà, promocionant i fomentant el traductor de català que fins ara està mantenint en la Xàrcia?

- La R.A.E., ¿Seguirà utilisant la definició de llengua valenciana que des dels anys '70 arreplega en les successives actualisacions dels seus diccionaris?

- ¿Seguiran sense voler otorgar a la llengua valenciana el I.S.B.N.?

- ¿La Generalitat de Catalunya retirarà de la seua Uep oficial tots els documents a on arreplega que en la Comunitat Valenciana és parla català?

- Les autoritats valencianes, ¿És dignaran a solicitar de, I.S.O. el distintiu identificatiu d'idioma, (independent de qualsevol atra forma de parlar)?

I aixina podríem fer un sense número de preguntes, totes elles, a qual més interessant i important.

Pero de totes formes, no és or tot lo que relluïx, puix eixe gran pas de jagant per a la llengua valenciana té la seua pedra en la sabata, i eixa pedra és lo que actualment s'està ensenyant com valencià, lo qual, és sumament conegut per tots que no és valencià, sino català, o siga que si en les escoles oficials d'idiomes ensenyen el valencià actual, estaran ensenyant català encobert baix el nom de valencià.

Eixe Real Decret deuria incloure que la A.V.LL. és dissolguera, que tots els acadèmics que han estat en ella, mai pogueren tornar a formar part de cap atra entitat relacionada en la llengua valenciana, i que el valencià que tinga que ensenyar-se en les escoles oficials d'idiomes, aixina com lo que s'ensenye en tots els centres docents del Regne de Valéncia, siga realment el valencià que volem els valencians, en les seues regles, el seu vocabulari, les seues expressions, els seus girs... aixina podríem tornar a menjar la tradicional, "coca en llanda", i no l'actual catalanisada, "coca en llauna".

Sobre tot, el vocabulari valencià, és fonamental. Tots els valencians, desigem que el conseller de Cultura, Educació i Deport, Esteban González Pons, és faça eco d'esta suplica i torne a la llengua valenciana el seu vocabulari, la seua dignitat.

A soles em queda agrair a tots els directors generals d'Ensenyança de totes les comunitats autònomes d'Espanya, excepte Catalunya, (clar), la seua decisió, puix han posat al valencià i al català en el seu lloc.