|
Des d'esta image és pot llegir el titular, pero no el cos
de l'artícul, que vaig a transcriure íntegrament. Per a qualsevol desembroll
prevaldrien els texts en castellà de l'artícul imprés, pel diari.
"IGLÉSIA
Cures catalans rebugen que el bisbe valencià Ureña
succeïxca al cardenal Carles
Inicien una campanya de remissió de postals a l'actual prelat de Cartagena
Joaquim Bohigas, Girona. L'imminent relleu de
l'Arquebisbat de Barcelona ha reactivat l'esperit de la campanya "Volem
bisbes catalans" en la circulació d'unes postals dirigides al bisbe de
Cartagena-Múrcia, Manuel Ureña Pastor, en les que se li demana explícitament
que renuncie a ocupar el càrrec en Catalunya. La postal està circulant en
círculs de cures de Barcelona i Múrcia, encara que l'objectiu és que arribe
al bisbe Ureña.
En el revers de la postal, és llig que "els remors lo
senyalen com a candidat a arquebisbe de Barcelona. Sería el quart destí
d'una atípica correguda burocràtica, propia d'un funcionari que ascendix en
l'escalafó".
Els redactors del text creuen que "un bisbe, en camvi, ha
d'estar arraïlat format en el païs". Els autors pensen que el nomenament
d'Ureña com a prelat de Barcelona "seria interpretat com un signe de
desconfiança i un acte d'hostilitat contra la nostra tradició milenària".
"En respecte, pero en fermea, li demanem que descarte esta possibilitat,
expressant públicament el seu desig de que el nou arquebisbe de Barcelona
siga català". expressa la postal.
Els autors, ademés advertixen que "si no ho fa, viurà un
calvari".
Ureña, naixcut en Albaida en 1945, és valenciaparlant. El
seu nom és dels que més sona per a succeir al també valencià Ricart Maria
Carles, el qual ya ha superat els 75 anys, ha de jubilar-se pero continua en
el ùesto per la pròrroga que li concedí el Papa. Ureña ha segut
administrador apostòlic de Menorca i bisbe d'Alcalà d'Henares."
Fins ací la transcripció lliteral i traducció de
l'artícul.
Açò és molt greu, un tema que m'atrevix a nomenar com,
Xenofòbia. L'iglésia històricament, s'ha clavat en molts assunts en moltes
époques que mai haguera degut clavar-se causant en numeroses ocasions uns
danys desproporcionats, i no vaig a entrar a recordar-los o comentar-los,
pero eixos passages de l'història hagueren degut ser a soles, coses del
passat, i l'iglésia deuria de comprometre's a soles en la seua missió i
complir en la seua funció, que és, divulgar la paraula de Deu, administrar
els sacraments... i deixar la política als polítics; pero segons est artícul,
no a soles és que no deixen la política als polítics, sino que ademés, d'una
forma primer subtil i posteriorment 'a sac' amenacen a Ureña en tota regla,
"si no ho fa viurà un calvari".
Ademés en esta postura obliguen a que una persona que ha
estat durant anys llaurant-se un futur esperant una oportunitat per a
ascendir o millorar, renuncie ad ella, estan coartant la seua llibertat
d'elecció i de promoció, açò sense mencionar que també li diuen "...
expressant públicament el seu desig de que el nou arquebisbe de Barcelona
siga català.", estan posant en boca d'Ureña paraules que segurament no
eixirien mai d'ella d'una forma voluntària. Em pareix que el nom exacte
d'eixa expressió és coacció.
Yo, desconec que Deu diguera, "...i en Catalunya a soles
hauran cures, bisbes... catalans.", pense que l'actitut intransigent i
nacionaliste d'estos clercs estan ya mont alluntades d'un simple problema
llingüístic o territorial, és com he dit a l'inici, Xenofòbia, xenofòbia
dins de casa.
Pense que Ureña deuria de posar en antecedents al Papa i
que este prenga cartes en l'assunt.
M'esglaya pensar que vindrà després d'açò, aixina com
m'agradaria vore com les autoritats catalanes prenen cartes en l'assunt i
pacifiquen la situació. |
