Fa un temps nos descarreguem de la Uep oficial de la Generalitat de Catalunya, un archiu en format, pdf, nomenat, scle2.pdf, ¡No té desperdici!. Té tantes mentires com paràgrafs, en un dels primers paràgrafs parla de la "confederació catalano-aragonesa" i més... en fi tota una película de la ciència-ficció.

Pero lo que a nosatres nos interessa és el còmput de catalaparlants que en ell es fa. Després d'una explicació que no es té de peu, perque no hi ha ni una sola paraula que aprofite, posen dos mapes, u d'ells és d'a on he agarrat este fragment, que encara que tots lo coneixem, perque constituïx els seus imaginaris i inconstitucionals països catalans encara no s'havien agarrat tot Aragó, (vore la megalomania, Territoris de la Corona d'Aragó), després posen un mapa ampliat dels seus ¿Països? i després fiquen un quadro que és a on vullc arribar.

Com es pot vore, en un quadro molt bonico posen un bon grapat de números, els quals, al ser un estudi de l'any 1996 estarà ara mateixa totalment desfasat. Pero lo que nos interessa seguix vigent.

Podem vore que per a saber el número de catalaparlants de Catalunya recorren a l'IDESCAT, que per si no vos recordeu és l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Per al número de catalaparlants del Regne de Valéncia i per a les Illes Balears recorren al, Cens llingüístic de 1.991 i població de 1.996, ¿El cens llingüístic? I ¿De població?, ¿Açò vol dir que tots els valencians i balears lo parlen sense excepció?

Per a Andorra recorren a una enquesta del Govern.

Pero lo millor ve ara, per a calcular-lo en Aragó i l'Alger, recorren a unes estimacions, o siga, més o manco yo crec que pot ser que hi hagen uns... no espera uns poquets més perque darrere d'aquell arbre hi havien uns chiquets que... a més eixa dòna no para de moure's...

I no hem de perdre de vista que per als territoris francesos que ells nomenen, Catalunya Nort, recorren a una enquesta d'elaboració pròpia, o siga, yo m'ho cuine, yo m'ho menge, i tots els demés a callar, que nosatres hem parlat. ¡El caramull!

Ara després de la Llei de Llengües que vol traure So Marcelino Iglesias, dient que la llengua catalana siga cooficial en Aragó junt a la castellana, hi haurà de posar també tot Aragó, no a soles l'Aragó Oriental, i en açò tendirem que...

Per a calcular els catalaparlants d'Aragó, font, Llei de Llengües, (per collons). En lo que sumarien 1.500.000 persones més, més o manco, més l'aument de població des de 1.996, o siga que ara mateixa deurien ser uns 16.000.000 de persones. ¡I això que no han contat en un grup de 20 persones que hi ha en Canadà que chapurregen el català!

Pero be, la veritat és una atra molt diferent.

En les Illes Balears impongueren el català a esquenes del poble, el qual encara després de vinticinc anys no ha acceptat el català com a llengua pròpia.

En lo Regne de Valéncia, MAI, va ha parlar-se el català, és més en el nostre Estatut d'Autonomia fica que l'idioma cooficial junt al castellà és l'idioma Valencià.

En Aragó, en tot Aragó l'idioma oficial és el castellà, i a més tenen el seu idioma autòcton que és l'aragonés, mai ha segut el català.

En l'Alger es parla, l'algerí.

I en lo que ells nomenen, Catalunya Nort, es parla Francés, perque és territori Francés, a banda del possible intercanvi cultural que puga haver per ser un territori fronterer.

Dins d'uns anys, en esta marcha, arribarem a tindre que el castellà serà una llengua minoritària i cooficial junt al català en alguns llocs d'Espanya, o ¿Potser que el terme Espanya estiga també mal posat i hi hauria de posar Catalunya? Açò que pareix una badoqueria, si no se'ls talla les ales als catalans, ¡Arribarà a ser cert!. Puix degut a l'intercanvi cultural que hi ha en totes les zones frontereres, si en Aragó conseguixen impondre el català com a llengua cooficial junt al castellà, dins de deu anys en les zones frontereres en unes atres províncies espanyoles ya serà una realitat i serà el moment de demanar que el català siga cooficial en províncies com a Castella i Lleó, Castella-La Mancha, Navarra o La Rioja.

O siga crec haver demostrat de nou els deliris de grandea dels catalans. D'una terra, d'un poble molt treballador que si en lloc d'utilisar les seues energies per a fotre als demés, l'utilisara per a ajudar a tot lo món, tots aniríem millor.

Per si no vols anar a la Uep de la Generalitat de Catalunya, ací tens l'archiu que hem nomenat en est escrit.