|
Cita 0151
La
lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla
dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la
considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico. En el
siglo XV, cuando adquiere el esplendor y brillo que le dan los literatos de
aquella época es flexible, harmoniosa, apta para la manifestación de todo
género de ideas y sentimientos. (Pasqual Boronat).
Cita 0152
La llengua valenciana era la mateixa catalana en
los sigles XIII i XIV, com la catalana era la mateixa provensal en els
sigles X i XI; pero aixina com la catalana se desprengué del seu tronc en el
XII formant una nova individualitat filológica, filla si, pero diferent de
la provensal, així també el valencià va fer lo mateix en el XV, y es desde
entonces una llengua, filla, germana o lo que se vullga, del catalá y del
mallorquí, pero diferent de elles. Si pues estém en el mateix cas, mos
conformarém nosatros en admitir com á norma del valencià les gramátiques y
diccionaris catalans, cuant els catalans se conformen en admitir els
provensals pera la seua llengua. (Josep Nebot i Pérez)
Cita 0153
...Y aunque de nuestro cerro consagrado (llamanlos
Puig en lengua valenciana, sucesora de la lemosina)... (Tirso de Molina).
Cita 0154
Luisito,
negro por el sol, hablando ya con el mismo acento valenciano que los
demás chicos, jugaba en la carretera. (Pío Baroja).
Cita
0155
1491.- Dedicatoria de la IMITACIO DE IESUCHRIST.
“Comença lo libre primer de mestre ihoan gerson canceller de paris de la
imitacio de iesuchrist e del menypreu de aquest mon miserable splanat de
lati en valenciana lengua per lo magnific en miquel pereç ciutada. Diu al
final: “... traduit de lati en valencciana prosa...”. L’autor es Miquel
Pereç. Edicio valenciana de l’any 1491.
Cita 0156
¿Cuándo se ha dicho así (País Valenciano)?
¿Cuándo han dicho los valencianos ni en español, ni en valenciano tal cosa?
País Valenciano no es más que un calco de País Vasco y este nombre es a su
vez traducido del francés Pais Basque. La palabra país es en español muy
reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado
hasta mucho después y nunca se ha aplicado a Valencia cuando ésta tenía
personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o
simplemente Valencia es lo que se ha dicho. (Julián Marías Aguilera).
Cita 0157
1936.- GACETA DE LA REPUBLICA, num. 328 del 23
de novembre de 1936. Decret del 21 de novembre de 1936, signat pel President
del Govern de la II Republica Manuel Azaña i Diaz (Alcala d’Henares,
1880-1940), politic i escritor, i pel Ministre d’Instruccio Publica i Belles
Arts Jesus Hernandez i Tomas (Murcia, 1907- ?), pel que <<Se crea en este
Instituto (Lo Palleter) una cátedra de Lengua y Literatura valenciana que
formará parte integrante del plan de estudios en la forma que se establezca
por este Ministerio>>. (Manuel Hazaña).
Cita 0158
Que el valencià siga una llengua no es cap
plantejament revolucionari per a la romanistica internacional. En absolut. (Hans
Josef Niederehe).
Cita 0159
Dietari del capella d´Alfons el Magnànim. 1438.
De la nobla ciutat de Valencia:
Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e
bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida
e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses
de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres
de gents, dotada de tan dolça e afable e graciosa parleria.
Cita 0160
En el temps en que vixqué en Valencia Eiximenis,
de 1383 a 1408, fon el perido de máxima activitat lliteraria. Es conserva un
incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que
no du el colofó que si trobem en l´edició Barcelonina de 1507: “...he
desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua
valenciana e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati
exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 any passats de la conquista de
Valencia, y 49 despres de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua
valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap
Eximenis?
Cita 0161
Sanchis Guarner, en la REVISTA VALENCIANA DE
FILOLOGIA, publicada en 1964, per la Institucio Alfons el Magnanim de
Valencia Pag. 241, tom VI, nums. 2-3 (1949-1962), escriu un articul que
titula: “Identificació de nous fragments de la Bíblia valenciana”. Diu que
val la pena reproduir el colofó de la Bíblia. “Transcriu”: “....la qual fon
trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de
Portaceli per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun
dret....”
L´original diu: “....la qual fon trelladada de
aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua
latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer
doctor en cascun dret....”
Cita 0162
FRAY JOAQUIM MILLÁN RUBIO diu, parlant de S.
Pere Pasqual que: "....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en
valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo
que habló y escribió en valenciano...
Cita 0163
SIMÓ SANTOJA: "Es curioso que haya sido el
valenciano, entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la
italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro"Diu l´inclit catalaniste, Germà
Colón: “Agustín Rubio Vela ha demostrat de forma irrebatible que la prosa
cancelleresca amb conciencia retòrica i estilística, no començà a Barcelona
entre els secretaris reials (Es diguen Ferrer Sayol o Bernat Metge etc, ans
bé a Valencia entre els escribans de la Sala, es a dir, els escrivans dels
nostres jurats, i ha posat de relleu la personalitat de Bartomeu de Villalba
(escrivà entre 1371 i 1399) i la seua trancendència en el congriament de
l´estil literari en la prosa administrativa...”.
Cita 0164
Entrevista feta per Lletraferit a Has Josef
Niederehe: Ultima pregunta. ¿Es el valencià una llengua o un dialecte?
NIEDEREHE: Aixo es una cosa que els valencians
hauran de decidir, perque nomes de vosatres depen. En tot cas, inclus
posant-me en la posicio de que fora un dialecte, yo crec que te totes les
caracteristiques per a convertir-se en una llengua a tots els efectes. Pero
depen de la voluntat que tinguen els propis valencians per a conservar la
seua llengua. (Hasn Josef Niederehe).
Cite 0165
Nosaltres,
catalans, no desitjariem altra cosa sinó que empreguéssiu una obra de forta
depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’
acostar-vos al nostre catala; que tractéssiu de descastellanitzar el
valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels
vostres grans escriptors medievals (Pompeu i Fabra).
Cita 0166
"Sprachgrenzen und Grenzmundarten des Valencianischen". (Llímits lingüístics
i dialectes de frontera del valencià). (Tübingen) Zeigschrift für Romanische
Philologie, 29. Pags. 712-731. 1905.
Cita 0167
Me llena de pena, que por motivos
extraculturales, se ose poner en duda algo tan evidente como la paternidad
exclusivamente valenciana de su lengua, una lengua anterior a la
reconquista a los islámicos por el rey Jaime I. (Torcuato Luca de Tena).
Cita 0168
Mai la llengua catalana fruï d’ un prestigi lliterari tan gran com el que
aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d’Or. (Enrique Tierno Galvan).
Cita 0169
A la seua
santitat el Papa Joan-Pau II portador de la bona nova a totes les gents del
mon en totes i en cada una de les llengues li dediquem esta nova edicio d’
Els quatre evangelis, traduits a la nostra <<hermosa lengua valenciana>>
tal i com la qualificà ell mateix en l’ homilia de la missa de l’ordenacio
sacerdotal en sa visita a Valencia el dia 8 de Novembre de 1982.(Joan Pau II).
Cita 0170
Les
varietats llingüistiques fins ara considerades com dialectes, poden lliberar-se
d’ eixa subordinacio i ser <<promogudes>> pels seus parlants ad una
categoria oficial i independent (Joshua Fishman).
Cita
0171
Desarrollant els seus propis recursos un dialecte pot convertir-se en
llengua. (Francisco Marcos Marín).
Cita 0172
...así
como el castellano o mejor el español arabizado en parte por la conquista de
los secuaces de Mahoma, fue luego poco a poco, desechando muchos vocablos
árabes que sustituyó por sus equivalentes latinos, así el valenciano,
catalanizado por la reconquista, ha venido después desentendiéndose del
catalán, tendiendo hacia el centro, es decir hacia el castellano (Josep
Alemany i Bolufer).
Cita 0173
...la major part del tresor
del nòstre lexic està format de paraules evolucionades de la llengua romana
vulgar... entre romanç parlat en Aragó, en Catalunya i en Valencia, al
començar lo segle XIII no obstant la seua proximitat, no deixaven de notarse
prou diferències dialectals, pero hi ha que tindre en conte que estes
diferències eren més grans, més marcades entre Aragó i Valencia que entre
Valencia i Catalunya. I en prova d’ aço, tenim el fet que, a la venguda
d’aragonesos i catalans, en los llocs poblats exclusivament per aragonesos,
predominà el llenguaje aragonés sobre el valencià, resultant la fusió d’este
en aquell. Encara que prou es nòta l’influència de l’antic romança indigena
sobre’l llenguaje aragonés. Lo que prova que la fusió no fon completa. No hi
ha més que oir parlar als pobles que vulgarment diem churros, enclavats dins
lo Regne Valencia. Y no es pot ni es deu atribuir eixe predomini del element
lingüistic aragonés sobre’l valencià, en dits pobles, al fet d’haver adoptat
els furs, costums i privilegis aragonesos, perque ni tots eixos pòbles
gojaren sempre del fur aragonés ni en tots els pòbles d’este Regne que
tingueren eixos furs ha predominat el llenguaje aragonés. Benicarló,
Vinaroç, Burriana i atres pobles foren poblats a fur aragonés sobre’ls demés
llocs poblats per catalans, rónegament s’ esten als pobles del seu veïnat;
influència que també es nota del valencià sobre l’ aragonés per raó d’ este
mateix cas de veïnat. (Pare Lluïs Fullana i Mira).
Cita 0174
...el valenciano es un
romance independiente como los demás de la península y con caracteres
peculiares... (Josep Alemany i Bolufer).
Cita 0175
Se presenta a los Almoravides como los causantes
de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los
impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación
que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides
hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían
propiciar la lengua árabe.... (Anotonio Ubieto i Arteta) |