Cites Historiques

En Blau

     
     
 

Cites històriques sobre la dolça Llengua Valenciana


Hi ha moltes cites històriques al voltant de la Llengua Valenciana.

Ací hi ha a soles unes poquetes d'elles.

Hay muchas citas históricas alrededor de la Lengua Valenciana.

Aquí hay tan sólo unas pocas de ellas.

 

 

Cita 0151

La lengua valenciana, que algunos desprecian hasta el punto de llamarla dialecto, es muy semejante á la catalana, pero distinta de ella, ora se la considere histórica y lexicológicamente, ora en su aspecto filosófico. En el siglo XV, cuando adquiere el esplendor y brillo que le dan los literatos de aquella época es flexible, harmoniosa, apta para la manifestación de todo género de ideas y sentimientos. (Pasqual Boronat).

Cita 0152

La llengua valenciana era la mateixa catalana en los sigles XIII i XIV, com la catalana era la mateixa provensal en els sigles X i XI; pero aixina com la catalana se desprengué del seu tronc en el XII formant una nova individualitat filológica, filla si, pero diferent de la provensal, així també el valencià va fer lo mateix en el XV, y es desde entonces una llengua, filla, germana o lo que se vullga, del catalá y del mallorquí, pero diferent de elles. Si pues estém en el mateix cas, mos conformarém nosatros en admitir com á norma del valencià les gramátiques y diccionaris catalans, cuant els catalans se conformen en admitir els provensals pera la seua llengua. (Josep Nebot i Pérez)

Cita 0153

...Y aunque de nuestro cerro consagrado (llamanlos Puig en lengua valenciana, sucesora de la lemosina)... (Tirso de Molina).

Cita 0154

Luisito, negro por el sol, hablando ya con el mismo acento valenciano que los demás chicos, jugaba en la carretera. (Pío Baroja).

Cita 0155

1491.- Dedicatoria de la IMITACIO DE IESUCHRIST. “Comença lo libre primer de mestre ihoan gerson canceller de paris de la imitacio de iesuchrist e del menypreu de aquest mon miserable splanat de lati en valenciana lengua per lo magnific en miquel pereç ciutada. Diu al final: “... traduit de lati en valencciana prosa...”. L’autor es Miquel Pereç. Edicio valenciana de l’any 1491.

Cita 0156

¿Cuándo se ha dicho así (País Valenciano)? ¿Cuándo han dicho los valencianos ni en español, ni en valenciano tal cosa? País Valenciano no es más que un calco de País Vasco y este nombre es a su vez traducido del francés Pais Basque. La palabra país es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después y nunca se ha aplicado a Valencia cuando ésta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho. (Julián Marías Aguilera).

Cita 0157

1936.- GACETA DE LA REPUBLICA, num. 328 del 23 de novembre de 1936. Decret del 21 de novembre de 1936, signat pel President del Govern de la II Republica Manuel Azaña i Diaz (Alcala d’Henares, 1880-1940), politic i escritor, i pel Ministre d’Instruccio Publica i Belles Arts Jesus Hernandez i Tomas (Murcia, 1907- ?), pel que <<Se crea en este Instituto (Lo Palleter) una cátedra de Lengua y Literatura valenciana que formará parte integrante del plan de estudios en la forma que se establezca por este Ministerio>>. (Manuel Hazaña).

Cita 0158

Que el valencià siga una llengua no es cap plantejament revolucionari per a la romanistica internacional. En absolut. (Hans Josef Niederehe).

Cita 0159

Dietari del capella d´Alfons el Magnànim. 1438.

De la nobla ciutat de Valencia:

Encara en la Espanya sia aquella tant amorosa e bella, insigne ciutat de Valencia e regne de aquella, pus altament ennoblida e luada per totes les gents del mon, de les moltes insignes e grans nobleses de aquella, esser tan altament ennoblida de tanta amorositat a totes maneres de gents, dotada de tan dolça e afable e graciosa parleria.

Cita 0160

En el temps en que vixqué en Valencia Eiximenis, de 1383 a 1408, fon el perido de máxima activitat lliteraria. Es conserva un incunable del “Art de ben morir”, de finals del XIV,- tal volta de 1391- que no du el colofó que si trobem en l´edició Barcelonina de 1507: “...he desliberat traurel segons la possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil : ab ses istories correspondents segons en lati exemplar lo trobe...” Un català, naixcut 87 any passats de la conquista de Valencia, y 49 despres de la mort de Jaume I, diu escriure en llengua valenciana. Si la llengua valenciana no existia, ¿Estaria mal del cap Eximenis?

Cita 0161

Sanchis Guarner, en la REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA, publicada en 1964, per la Institucio Alfons el Magnanim de Valencia Pag. 241, tom VI, nums. 2-3 (1949-1962), escriu un articul que titula: “Identificació de nous fragments de la Bíblia valenciana”. Diu que val la pena reproduir el colofó de la Bíblia. “Transcriu”: “....la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret....”

L´original diu: “....la qual fon trelladada de aquella propria que fon arromançada en lo monestir de Portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer doctor en cascun dret....”

Cita 0162

FRAY JOAQUIM MILLÁN RUBIO diu, parlant de S. Pere Pasqual que: "....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano...

Cita 0163

SIMÓ SANTOJA: "Es curioso que haya sido el valenciano, entre las primeras lenguas hijas de Roma, casi pareja con la italiana, la que alcanzase un Siglo de Oro"Diu l´inclit catalaniste, Germà Colón: “Agustín Rubio Vela ha demostrat de forma irrebatible que la prosa cancelleresca amb conciencia retòrica i estilística, no començà a Barcelona entre els secretaris reials (Es diguen Ferrer Sayol o Bernat Metge etc, ans bé a Valencia entre els escribans de la Sala, es a dir, els escrivans dels nostres jurats, i ha posat de relleu la personalitat de Bartomeu de Villalba (escrivà entre 1371 i 1399) i la seua trancendència en el congriament de l´estil literari en la prosa administrativa...”.

Cita 0164

Entrevista feta per Lletraferit a Has Josef Niederehe: Ultima pregunta. ¿Es el valencià una llengua o un dialecte?

NIEDEREHE: Aixo es una cosa que els valencians hauran de decidir, perque nomes de vosatres depen. En tot cas, inclus posant-me en la posicio de que fora un dialecte, yo crec que te totes les caracteristiques per a convertir-se en una llengua a tots els efectes. Pero depen de la voluntat que tinguen els propis valencians per a conservar la seua llengua. (Hasn Josef Niederehe).

Cite 0165

Nosaltres, catalans, no desitjariem altra cosa sinó que empreguéssiu una obra de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d’ acostar-vos al nostre catala; que tractéssiu de descastellanitzar el valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels vostres grans escriptors medievals (Pompeu i Fabra).

Cita 0166

"Sprachgrenzen und Grenzmundarten des Valencianischen". (Llímits lingüístics i dialectes de frontera del valencià). (Tübingen) Zeigschrift für Romanische Philologie, 29. Pags. 712-731. 1905.

Cita 0167

Me llena de pena, que por motivos extraculturales, se ose poner en duda algo tan evidente como la paternidad exclusivamente valenciana de su lengua, una lengua anterior a la reconquista a los islámicos por el rey Jaime I. (Torcuato Luca de Tena).

Cita 0168

Mai la llengua catalana fruï d’ un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d’Or. (Enrique Tierno Galvan).

Cita 0169

A la seua santitat el Papa Joan-Pau II portador de la bona nova a totes les gents del mon en totes i en cada una de les llengues li dediquem esta nova edicio d’ Els quatre evangelis, traduits a la nostra <<hermosa lengua valenciana>> tal i com la qualificà ell mateix en l’ homilia de la missa de l’ordenacio sacerdotal en sa visita a Valencia el dia 8 de Novembre de 1982.(Joan Pau II).

Cita 0170

Les varietats llingüistiques fins ara considerades com dialectes, poden lliberar-se d’ eixa subordinacio i ser <<promogudes>> pels seus parlants ad una categoria oficial i independent (Joshua Fishman).

Cita 0171

Desarrollant els seus propis recursos un dialecte pot convertir-se en llengua. (Francisco Marcos Marín).

Cita 0172

...así como el castellano o mejor el español arabizado en parte por la conquista de los secuaces de Mahoma, fue luego poco a poco, desechando muchos vocablos árabes que sustituyó por sus equivalentes latinos, así el valenciano, catalanizado por la reconquista, ha venido después desentendiéndose del catalán, tendiendo hacia el centro, es decir hacia el castellano (Josep Alemany i Bolufer).

Cita 0173

...la major part del tresor del nòstre lexic està format de paraules evolucionades de la llengua romana vulgar... entre romanç parlat en Aragó, en Catalunya i en Valencia, al començar lo segle XIII no obstant la seua proximitat, no deixaven de notarse prou diferències dialectals, pero hi ha que tindre en conte que estes diferències eren més grans, més marcades entre Aragó i Valencia que entre Valencia i Catalunya. I en prova d’ aço, tenim el fet que, a la venguda d’aragonesos i catalans, en los llocs poblats exclusivament per aragonesos, predominà el llenguaje aragonés sobre el valencià, resultant la fusió d’este en aquell. Encara que prou es nòta l’influència de l’antic romança indigena sobre’l llenguaje aragonés. Lo que prova que la fusió no fon completa. No hi ha més que oir parlar als pobles que vulgarment diem churros, enclavats dins lo Regne Valencia. Y no es pot ni es deu atribuir eixe predomini del element lingüistic aragonés sobre’l valencià, en dits pobles, al fet d’haver adoptat els furs, costums i privilegis aragonesos, perque ni tots eixos pòbles gojaren sempre del fur aragonés ni en tots els pòbles d’este Regne que tingueren eixos furs ha predominat el llenguaje aragonés. Benicarló, Vinaroç, Burriana i atres pobles foren poblats a fur aragonés sobre’ls demés llocs poblats per catalans, rónegament s’ esten als pobles del seu veïnat; influència que també es nota del valencià sobre l’ aragonés per raó d’ este mateix cas de veïnat. (Pare Lluïs Fullana i Mira).

Cita 0174

...el valenciano es un romance independiente como los demás de la península y con caracteres peculiares... (Josep Alemany i Bolufer).

Cita 0175

Se presenta a los Almoravides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe.... (Anotonio Ubieto i Arteta)


 

Pàgina 01

Pàgina 02

Pàgina 03

Pàgina 04

 
 
   
 
 

Usuaris en llínea

En Blau pertany al Grup LLVS - Març 2007