|
Cita 0101
1511. Valencia. ...la he feta emprenptar en nostra lengua
valenciana.. De Vesach, Tomas Fr.: “Vida de la Seraphica Sancta Catherina de
Sena”, Prolec; Valencia, 1511.
Cita 0102
1514.
Abril, 28. Xativa. Acuerdo del dia 28 de abril de 1514
que traducido del Valenciano al Castellano dice:... “Libro Padrón de la
Mensa de Anuales”. Apendix de documents. Primer. En ARV. Clero, Llibre 1439
(Xativa)
Cita 0103
1514; “El 1514, es fa constar en les rúbriques d’algunes poesies
en català de Crespí de Valldaura, Vicent Ferrandis i Narcís Vinyoles,
aplegades a la segona edicio del “Cancionero General” d’Hernando del
Castillo, que han estat escrites en “llengua valenciana” Ferrando Francés,
A.: “Conciencia idiomatica i nacional dels valencians”, Valencia, 1980; pag.
53
Cita 0104
1517.
Napols. El presentador que hace la introducción de esta
Comedia (...) da al público un avance de su argumento. Al llegar al
desenlace observa:
“Serafina quedará
con Floristán bien casada
(.......)
No salen de cuenta cierta
Por latín e italino, Castellana y valenciano
Que ninguno desconcierta...
Torres Naharro, Bertomeu: “Propalladia”; Nàpols, 1517. Citat per Vt. Ferrer
Olmos: “Comedias de un famoso extremeño”, en “Levante” (Especial) de 7 de
febrer de 1981. I per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, pag. 50.
Cita 0105
1518.
Barcelona ...trelladada de latí en valenciana lengua
Colofó de “Lo primer del Cartoxà”. Segons A. Ferrando: “Consciencia
idiomatica...”, pp. 54-55
Cita 0106
1518.
Barcelona “... és reestampada a la ciutat comtal el
“Libre del menyspreu del mon e de la imitacio de Jesuchrist”, de Miquel
Peres, aixina mateixa en valenciana prosa Segons A. Ferrando:”Consciencia
idiomatica ...”, pag. 55
Cita 0107
1521.
Valencia. ...Traduit: y corregit ara novament dels primers
originals: y estampat en llengua valenciana...” Bonlabi, Joan: “Blanquerna”
(original de Ramon Lull), frontispici; Valencia, 1521.
Cita 0108
1521.
Valencia. ...Traduit: y corregit ara novament dels
primers originals y estampat en llengua Valenciana... Bonlabi, Joan: “Llibre
d`Oracions” (de Ramon Lull), frontispici; Valencia, 1521.
Cita 0109
1522.
Barcelona “El 1522 s’imprimeix a Barcelona un “Vita
Christi del seràfic doctor sanct Bonaventura”, que, segons ens confessa al
pròleg el seu traductor, un monjo de Montserrat, respon a la necessitat de
fer-en una versió catalana, encara que n’existeix “entre nosaltres (una), en
lengua valenciana, que és a la nostra prou conforme”. S’hi refereix, es clar,
a la de Roís de Corella” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i
nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pag. 55
Cita 0110
1523.
Barcelona. ...Novament traduit de Lemosi en nostra lengua
vulgar Valenciana.. Eximenes, Francesc: “Scala Dei”, portada; Barcelona,
1523.
Cita 0111
1559.
Valencia. Que ningún muchacho nuevo convertido aprenda a
leer ni escribir en arábigo, sino castellano o valenciano. Pragmàtica o Real
Orde de 1559.
Cita 0112
1568.
Valencia. Plegmática del molt alt senyor Rey don Iohan...
traduida de Llatí en vulgar Valencia per los Reuerents mestres de la Seu de
Valencia en lany MCCCXCIIII. Y ara novament manada stampar... Valencia,
1568, 2 hoj., en 4º. A. M. V. Biblioteca “Serrano Morales”. B. C. B. Legado
Bonsoms.
Cita 0113
1574.
Valencia. Hame parescido consagrar esta Obra a Vuestras
Señorias [Senado de Valencia], como à padres de la Republica Valenciana, a
quien por todo derecho, favorecer y acrecentar la honra de la propia patria
pertenece, suplicandoles me perdonen por haber vertido esta Obra de
Valenciana en Castellana, que por la mesma causa huve de verter la Chrónica
de Valencia, y el libro de Nobleza e Hidalguía, Armas y Blasones, y el libro
de Recreación de los días calurosos de Julio, que después de haberlos
copilado, en la versión de todos ellos tuve otro tanto trabajo, solamente
por hacerlos comunicables á muchas otras provincias. M. de Viciana, Rafel:
“Alabanças de las Lenguas Hebrea, Griega, Latina, Castellana y Valenciana”.
Facsimil de les llibreries “París-Valencia”; pag. 18.
Cita 0114
1574.
Valencia. Bien sentía el Beatísimo Pontifice en su
corazón por ser Valenciano, como no había quien tomase por la Lengua
Valenciana. Y aunque en Roma à la sazón residian los Cardenales Vera, Serra,
Lopiz y Loris, todos valencianos, ninguno de aquellos emprendió el cargo de
responder `por la Lengua Valenciana, dexándolo para cuando à la nación
Valenciana le paresciesse pedir su derecho.. M. de Viciana, Rafel:
“Alabanzas de las Lenguas...”. Fascimil de les llibreries “París-Valencia”;
pags. 40-41.
Cita 0115
1569-1608.
Oriola. En capitol del dia 12 d’aquell mateix mes [XII-1592],
fetes les gestions pertinents de confrontar el sagramentari valencià i el
castellà esmentats, determinaren: que havien regonegut los dits manuals i
quels pareixia ques rebesen y acceptasen los que ha fet lo senyor Arquebisbe
per estar molt complits y en llengua valenciana... “Dietari de les
resolucions...” (1569-1608), fol 95 vº de l’Archiu Capitular d’Oriola.
Cita 0116 1575
Valencia La castellanisació de la cultura local alcançà el
zènit en la segona part del segle XVI, especialment en el teatre, on
sobreixen Rey de Artieda (1544-1613), Cristòfol de Virués (1550? –1614),
Gaspar Aguilar (1561-1623), Guillem de Castro (1569-1631)... Joan de
Timoneda (1518-1583) era impressor, editor i llibrer; dels dos volums de
“Ternario” hi ha quatre autos redactats en castellà y dos “en lengua
valenciana, por ser natural suya”; en novela curta escrigue tant en valencià
com en castellà. Citat per S. Faus: “Resum historic de la Llengua
Valenciana”, pag. 57-58
Cita 0117 1576.
Valencia (Registres de l’any 1576) Que atento que la
sentencia que se ha de dar en esta causa está en poder del Scribano ordenada
en lengua castellana y firmada y que conforme a fueros de este Reino no se
puede publicar dicha sentencia sin que primero se traduzca en lengua
valenciana proveyó... “Con los fueros en la mano”, articul de Vte. Giner
Boira en “Las Provincias” ; dimarts 8 de desembre de 1981, pag. 5.
Cita 0118 1580.
Barcelona. ...Esta primer lo vulgar en llengua Cathalana,
y valenciana, y despres lo llati... Pou, Onofre: “Thesaurus Puerilis”, nota
introductòria; Barcelona, 1580
Cita 0119 1586.
Valencia ...y que este testigo hoyo predicar el dicho Fray Lluys Bertran en lengua valenciana siempre y vio que los dichos indios
le entendian... Manuscrit propietat dels P.P. Dominics del Convent de
Valéncia contenint la declaracio jurada de Jeroni Ferrandis sobre la
predicació de Sant Lluys Bertran en Colòmbia (foli 977, vers). Citat per S.
Faus i Sabater: “Recopilacio...”, peg. 61.
Cita 0120 1589/1628. 695.- “Canço en alabança de mossen Frances Jeroni
Simo en totes les llengües: Valencia, Castella, Aragones, Catala, Mallorqui,
Portugues, Biscai, Frances, Negre, Morisco...” Porcar, Pere Joan: “Dietari
1589-1628”; Antologia de l’editorial “Alfons el Magnanim”; pp. 87-88.
Cita 0121 1592.
Oriola En capítol del dia 12 d’aquell mateix mes (desembre
de 1592), fetes les gestions pertinents de confrontar el sagramentari
valencià i el castellà esmentats, determinaren: “que hauien regonegut los
dits manuals i quels pareixia ques rebesen y acceptasen los que ha fet lo
senyor Arquebisbe per estar molt complits y en llengua valenciana” “Dietari
de les resolucions... (1569-1608)”, f. 95 vº (Archiu Capitular d’Oriola).
Copiat de Vt. Pitarch: “La llengua de l’administracio eclesiastica”. En
“L’Espill” nº6/7, 1980; pag.68.
Cita 0122 ¿Sigle XVI?. Valencia “¡Pues bien! En la citada historia de San
Vicente y capítulo I, a modo de exhordio narra la serie de reliquias que se
custodiaban en la Catedral de Valencia... terminando su relación con la
siguiente frase: un pedazo de ropa interior de Christo, al cual, el
mencionado Auto (se refiere al que encabeza el proceso de Canonización de
San Vicente Ferrer y que Fr.Serafín examinó en el Archivo del Convento de
Predicadores) en IDIOMA VALENCIANO, llama así: Un tros de la Gonella de Jesu
Crist” José Luís Miquel y Monfort: “La historia ayuda a la búsqueda de
nuestra identidad valenciana”. Publicat en “Las Provincias” de 5-XI-1997
Cita 0123 1600 ...
Y hablando de ciertos vecinos de Cortes de Pallás,
dice que “pareçio por una çedula de recibo fecha en valençiano...” Fray
Benjamín Agulló Pascual: “Los moriscos de Valencia y Fray Bartolomé de los
Angeles”; “Crónica de la XIII Asamblea de los Cronistas del Reino de
Valencia” (1980); Valencia, 1982; pag. 181.
Cita 0124 1600,
agost, 14. Por ejemplo, en 1600, el 14 de agosto,
concretamente, consta documentalmente que los inquisidores mandaron al
notario Geronimo Sanz “que traduscere de lengua valenciana en lengua vulgar
castellana” los informes realizados por los familiares Ballester, Orti y
Bontinua.” García Carcel, R.: “Alienación de la cultura valenciana”; en
Historia 16, número 33, pag. 78.
Cita 0125 1604.
Valencia. ...Imprimiose pues en lengua valenciana, como
yo la compuse... Beuter, Pere Antoni: “Cronica General” (primera part),
dedicatoria; Valencia, 1604 (edicio en castellà reproduint la original de
1546).
Cita 0126 La Nació Valenciana és una nació militarment ocupada,
políticament somesa, econòmicament expoliada, llingüísticament substituïda,
ideológicament colonisada i artísticament despullada. (Federic Feases)
Cita 0127 L'historia
es una dura ferramenta en mans pancatalanistes, en la que afonen a la
cultura valenciana, mentrimentres s'inventen un passat i un present sense
futur. (Joan Benet -1962)
Cita 0128 Si tant d'interes li posem a la defensa de la llengua valenciana,
repetixc i no em cansare de repetir: ¿per que no comencem per dependre a
escriure-la be? Perque, com a usuaris de la llengua, tots som mestres
llegitimats; pero normativa, segons qui, a soles hi ha una. (Chimo Lanuza)
Cita 0129 Ibn
Buclarix (¿? 1106), en l´obra "Almostaini", diferencia noms de les aljamies
de Saragossa i Valencia.
Trobem: "archilaga"(argilaga), "formache" (formage), "fel" (fel), "lebre" (llebre),
"lop"(llop), "letuga" (lletuga), "parthal"(pardal), "pebre" (pebre), "thapara"(tapera),
"thomiello"(tomello). Ibn Chobair, que vixque en el
transit del XII al XIII, nos proporciona: "yanair" (giner) "febrair" (febrer),
"mars" (març)... Cita 0130 Mohammed
Ibn Al-Abbar: Histiriador i escritor naixcut en Valencia. Autor de
diccionaris bibliografics continguts en els codics Escurialenses nº 1649,
1670, 1673, 1725 y 354. Trobem entre atres, les següents paraules: "Boyathella"(Boatella),
"Bunyol"(Bunyol), "monastir"(monestir), "Palma"(Palma), ""Alpwont"(Alpont),
"El Sabathair"( El Sabater)...
Cita 0131 En el
"Vocabulista in Arábico", atribuit a R. Martí, trobem: "Febrer", "Abril", "Agost",
"aljama", "bess"(bes), "conil"(conill), "forca", "imblic"(melic), "mandil",
"lop"(llop), "falya"(falla), "panich"(paniç), "ya", "rachchim"(raim)...
Cita 0132 Alguns
antroponims que consten en el llibre del repartiment: "Acen axatebi"(Xativa),
"Ali Corriola", "Aven Bona", "Avendona", "Avenvives" "Axogorbi" (Segorb)
Cita 0133 "Fori
antiqui Valentiae". Encara que en redactats en llati, trobem veus del romanç
valencià: "regalicia", "baines", "grayles"(graelles), "canters", "formage",
"forreylats"(forrellats), "cobertors", " blanquet", "sedaz"(sedaç), "alquitra",
"boix"...... Trobem entre atres els següents noms
de poblacions: "Uldecona", "Biar","Holocau", "Bunyol", "Algecira", "Culyera",
"Liria", "Turres Torres", "Montroy", "Picacen", "Alcacer", "Spioca"."Suyllana",
"Terrabona""Altura", "Eslida", "Onda", "Borriana".
Cita 0134 Sant
Pere Pascual (1227-1300), mossarap valencià, que fon Bisbe de Granada, totes
les obres del cual nos han arribat estan escrites en la seua llengua romanç,
entre elles: "La Biblia parva", "Libre de Gamaliel", "Remso de Catius", etc.
Cita 0135 Encara
que la primera edició coneguda dela "Cronica de Jaume I" es de ......, la
cita es correspon en l´any........ apart. 312: "E quant foren a 1.ª font que
es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I
poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava
la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua
dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I(un) sarray qui
SABIA NOSTRE LATI,". Cita 0136 1261.- Els
FURS DEL REGNE DE VALENCIA, que es troben en la vitrina d’honor del Salo
Foral de l’Ajuntament de Valencia, varen ser escrits originariament en llati.
Despres, per a que els valencians de tot el Regne els entengueren i pogueren
complir-los, Jaume I (Montpellier, 1208-1276), ordenà que es traduiren a la
llengua que el poble parlava: el “Romanç”. Ell els revisà els aprovà, els
signà i els jurà el 7 d’abril de 1261. Cent cinc voltes apareix en els Furs
“...arromançat per lo senyor rey...”; mai no es nomena un atre idioma.
Posteriorment es tornaren a traduir al llati, no faltant la consabuda
explicacio, “...Istum forum romansavit dominus rex...” (Fur XXV), o “...Istum
forum correxit et in romantio posuit dominus rex...” (Fur XXVIII), o “...enmendavit
in romantio dominus rex...” (Fur XXXII).
Cita 0137 Especialment
significatiu en “De sentencies, d´actes, de citacions....”.Diu: "Los jutges
en romanç diguen les sentencies que donaran, e donen aquelles sentencies
scrites a les parts que les demanen".
Cita 0138 EXPOSICIO
BREU DEL CANON Guillem Angles (c.1290-1368): "Comença la exposicio breu en
romanç del Canon y del himno angelico del Sançtus"
Cita 0139 Frai
Joan Monzo, i la seua obra en llengua Valenciana "Varii tractatus Idiomate
Valentino" (segons Ximeno, te mes obres pero estan en llati)
Cita 0140 1383.- Transcripcio
de “La trenta e dues” alabança a Valencia del llibre REGIMENT DE LA COSA
PUBLICA, del traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia, el francescà
Francesc Eximenis (Girona, 1325-1409). Encara que la edicio valenciana fon
en 1499, en el text es diu: “e vehent yo a ull en aquest present temps, qui
es lany de la incarnacio del Salvador Mil ccc.l.xxxiij.....” Sobre les
arrels de la Llengua Valenciana llegim: “... aquesta terra ha llenguatge
compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço
que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables
del altres, he ha presos los millors...”.
Cita 0141 1400.-Es
la fecha(a cavall entre els dos sigles) quan es pensa que va naixer Jacme
Roig. En un fragment del seu Llibre “Lo spill” diu:
634 sera ’n romanç:
635 noves rimades
636 comediades,
637 amphorismals,
638 ffaçessials,
639 no prim scandides;
640 al pla texides
641 de l’algemia
642 he parleria
643 dels de Paterna,
644 Torrent, Soterna. Cita 0142 La
llengua de l´algemia o aljamia , del arap “lisan al-jam”, o “ajjamiya”, era,
durant la dominació arap, la llengua “extrangera”, la llengua dels cristians,
la llengua “musta´rib”, la llengua mossarap, la llengua “rumï”, la llengua
romanç, que en Valencia havia evolucionat en la llengua valenciana.
Cita 0143 Cervero,
1414.- Segons D Lluis Cervero, en un protocol del notari Bonamat Ferrer, hui
desaparegut del seu lloc, es fa constar lo següent “En nom de nostre senyor
Deu Jehus e de la sua sagrada Nativitat, sapien tots com yo, Felip Bricet,
pelicer, comorant en la ciutat de Valencia, me convench ab vos, en Johan
Sanxez, illuminador, alias de legir e scriure de letra e scriptura de lengua
valenciana, en pla o alias romans, en tal forma e manera que yo sapia
scriure e legir libres de Deu e dig alias de comptes e legir libres
appellats romans”. Cita 0144 1418.- Guillem
de Copons (1350-c.1420) diu que posa “en lengua valenciana” el llibre del
Tresor per a “donar delit a un seu special senyor e amich (Pere d´Artes), e
als de lsa nacio desus dita”. Cita 0145 1458.- CANONISACIO
DE SANT VICENT FERRER. La proclamacio de dita Canonisacio fon el 29 de juny
de 1455 per Calixte III. S’escrigue el 1 d’octubre de 1458, i va ser firmada
per Pio II : Diu: “In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus”.
Cita 0146 1473-1507.-
Es el periodo durant el qual es pensa que es varen escriure les
“Regles per a squivar vocables”. De Pere Miquel Carbonell i Geroni Pau.,
catalans. La “regla” 291 diu: “reyna e regina tot se pot dir; mas lo vulgar
català e valentià es dir reyna, car regina nos diu sino en cobles o per
trones....” Cita 0147 1482.- Primera
pagina del text de la IMITACIO DE IESUGHRIST, de Kempis, “... esplanat de
lati en valenciana lengua...”., per l’escritor i traductor Miquel Perez
(Valencia, segle XIV/XV). Fon editat en Valencia l’any 1482. (Biblithèque
National, Paris) Cita 0148 Ni
politics ni especialistes deuen opinar en conflictes llingüistics. (Noam
Chomsky). Cita 0149 Una
llengua es un dialecte en un eixercit i una flota. (Uriel Weinreich).
Cita 0150
Sobre
la catalanisacio de l’idioma parlat en Valencia per les tropes de Jaume I,
quan la conquistà en 1238, està documentalment probat que d’eixes tropes no
foren mes d’un 1,2% de lo que se nomenava, Marca Hispanica, lo que despres
se coneixque com Catalunya, i d’eixes tropes, molts pocs foren els que se
quedaren a viure en Valencia, i es del tot impossible que un numero tan
reduit de persones, la majoria de parla vulgar, puix no hi ha que oblidar
que eren soldats i no filolecs, pugueren impondre un idioma a tot lo
territori valencià, i que d’ells sorgira lo Sigle d’Or de les Lletres
Valencianes; es mes, Ramon LLull, mallorqui de naiximent, en el seu llibre
Blanquerna, (1283 - 1285), aproximadament 45 anys mes tart de la conquista
de Valencia per Jaume I i uns 38 anys despres de la conquista de Mallorca
tambe per part de Jaume I, escrigue en la portada i contraportada de dit
llibre, <<Llibre d’oracions del enteniment de Deu composts per l’iluminat
doctor i martir mestre Ramon Llull. Traduit i corregut novament dels primers
originals en llengua valenciana (Joan Benet, 1962) |