|
Cita 0051
En la "Enciclopedia de la cultura española", Publicada per l´Editora
Nacional en 1963, definix el valencià com "lengua autoctona de la mayor
parte del Reino de Valencia".
Cita 0052
... en 1959 la Real Academia Española adoptó el importantísimo acuerdo,
escamoteado, de sustituir el término dialecto por el de lengua, y ello
especialmente por razones científicas. Poseemos el fidedigno testimonio de
Julio Casares, Secretario Perpétuo a la sazón:
"También ha estado en cierto modo presente la política en
las recientes deliberaciones de la Academia, SE HA DADO EL VISTO BUENO a
totalitarismo, antimilitarismo, antisemita y antisemítico (...) Y no está
exenta de alcance político la RECTIFICACIÓN QUE SE HA HECHO en las
definiciones del catalán, valenciano, mallorquín y balear con el fin de
AJUSTARLAS A LAS EXIGENCIAS DE LA LINGÜÍSTICA, dando de paso espontánea
satisfacción a los naturales de las respectivas regiones. Del VALENCIANO,
por ejemplo, se decía dialecto de los valencianos. AHORA SE LE RECONOCE LA
CATEGORÍA DE LENGUA, y se añade que es la hablada en la mayor parte del
antiguo reino de Valencia; y la nueva definición del catalán pondrá término
a las consultas que recibo un día sí y otro no, para que diga si es lengua o
dialecto. Hela aquí: Lengua romance vernácula que se habla en Cataluña y en
otros dominios de la antigua corona de Aragón".
"¿Qué pasó a la hora de redactar e imprimir el
Diccionario (edición de 1970) para que, respecto al catalán, se mantenga el
acuerdo, y, en cambio, se deforme tanto el que se refiere al valenciano,
hasta el punto de que, en vez de LENGUA, como se acordó corporativamente,
aparezca variedad de la lengua catalana que se habla en la mayor parte del
antiguo reino de Valencia?
Tan radical cambio en una resolución corporativa de esa
importancia, sin que, al parecer haya habido acuerdo en tal sentido, es de
suma gravedad y da pábulo a pensar en intromisiones pancatalanistas, tras el
fallecimiento –1 de julio de 1964- de Julio Casares
Cita 0053
Joan Reglà, Catedratic d´Historia, catala per
a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista
"els pioner aragonesos i catalans de l´esmentada repoblació
doscentista no passaven de ser una minoria molt prima",
coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes
d´Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio
cristiana del Regne de Valencia va a haver prevalencia d´un
fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per
ilustres investigadors com Roque Chabás, Honorio García,
Carreras Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual
Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca
Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja,
Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Leopolt Penyarroja, Gómez-Bayarri
i un llarc etcetera.
Cita 0054
Ni en castellà, ni en frances, ni occita,
etc.. escriu hui com en el seu Sigle D`Or - els que tenen- de la
seua propia llengua. Ademes, aixo es lo que vol Pompeu Fabra
quan diu als valencians: "Nosaltres, catalans no desitjariem
altra cosa sinó que empreguésiu una obra de forta depuració del
vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens d´acostar-vos
al nostre català ; que tractésssiu de descastellanitzar el
valencià i enriquint-lo, procurar acostar-lo al valencià dels
vostres grans escriptors medievals". POMPEU FABRA (Converses
filolòligiques, I 363).
Cita 0055
L’esperit valenciá que, amagant-se com el foc
baix la cendra, es mante en el fondo del nostre poble, es
vertaderament una promesa de triumf. Un dia u atre Valencia, de
cara a la seua vida, tindra que incorporar-se a les modernes
corrents nacionalistes del mon per a dignificar-se i innoblir-se
davant de tota l’humanitat. Josep Mª. Bayarri – Any 1.931
Cita 0056
L’Historia mos revela la dignitat del
valencianisme i l’indignitat de molts valencians. Joan Batiste
Sancho Gea – Any 2.000
Cita 0057
Que no s’exigixca que aci tinguerem que
tindre normes d’escritura aliena a la valenciana i, per supost,
res d’intromissions de l’Institut d’Estudis Catalans ni en la
llengua, ni en la lliteratura, ni en la vida de les gents que
hem naixcut en el Regne de Valencia.
Mai se’ls votà per a facultar-los a canviar la nostra
personalitat, la nostra cultura, la nostra raça o la nostra llengua
valenciana. Vicent Giner Boira – Any 1.997
Cita 0058
Si no foreu ingrats a la llet que haveu mamat
i a la Patria on sou naixcuts, no deixarieu que als vostres
classics valencians els catalans se’ls vullgueren aplicar....
Onofre Almudever, 1.561, en lo seu prolec de "Lo proces de les
olives" de Bernat Fenollar.
Cita 0059
La llengua no la fan ni les Academies ni els
governs. L’idioma es del poble. Antonio Tovar.
Cita 0060
No estem juant a parlar millor o pijor, sino
el ser o no ser poble. Miquel Carbonell.
Cita 0061
Crear ara un organisme llingüistic en
capacitat normativa seria una indefinicio completa. (diari, Las
Provincias). El llavors Deca de la Real Academia de Cultura
Valenciana, Xavier Casp, declarava que crear un nou ent
llingüistic “no es oportu, ni necessari”. - 17 de juny de 1997
Cita 0062
“La resistencia que el pueblo valenciano
opone al proceso de catalanización a que está sometido, es
prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo
fuera, no opondría resistencia. Esto deberia hacer pensar un
poco a los “cientificos” que de ello se ocupan. Es la única
lengua en Europa que desde la etapa Hitleriana y su secuela
yugoslava está sometida a un proceso de absorción que tiene
además muy definidas tonalidades de uso externo. Me refiero
claro está a la identificación lengua-cultura y sus
implicaciones políticas... La litereatura valenciana la
crean unos hombres arraigados en su tierra y con plena
consciencia de su valencianidad; y la crean con su propio
idioma, con el que hablan en sus relaciones mercantiles y
amorosas, en el diario bregar o en la vida entrañable de la
familia y en la oficial con sus autoridades... Es una literatura
que sale del vivir y del sentir inalienable de los valencianos y
es, por tanto, se especule cuanto se quiera, incontrovertible y
clamorosamente valenciana. José Angeles Castelló, profesor de la
Universidad de Florida EEUU.
Cita 0063
En la Lengua Valenciana se encuentran vivos
muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y
seudomorfosis son fenómenos lingüisticos rsultantes de una larga
convivencia de dos culturas;: la ibero-latina valenciana y la
árabe. D. Manuel Mourelle de Lema.
Cita 0064
Se presenta a los almorávides como causantes
de la pérdida de la lengua romance en valencia en el S. XII. Los
almorávides hablaban bereber y desconocian por completo el
árabe. D. Antonio Ubieto Artea.
Cita 0065
A. Badia Margarit exrector de la Universidad
de Barcelona decia; "Una lengua se impone no porque sea mejor,
sino porque tiene la hegemonía del poder"
Cita 0066
La llengua la ¡¡¡ FA !!! el poble i no els
filolecs". "La diferencia entre llengua i dialecte es que la
primera te un eixercit i l' atre no. NOAM CHOMSKY, Lingüiste.
Cita 0067
Cap llengua del mon otorga cap capacitat
normativa a La universitat. LAPESA (filolec catala i academic de
la RAE)
Cita 0068
Mai la llengua catalana fruï d'un prestigi
lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el
seu sigle d'or. ENRIQUE TIERNO GALVÁN, Catedratic d'Historia
Cita 0069
"El prestigi i historia del valencià es motiu
suficient com per a considerar-lo un idioma". Tierno Galvan.
Cita 0070
No es el catala una llengua romanica que
sempre haja estat entre les llengües en personalitat propia: tot
lo contrari, era considerat com una varietat dialectal de la
llengua provenzal, i nomes des de fa relativement poc, ha
mereixcut la categoria de llengua neollatina
independent"("Gramática histórica catalana". Editorial Gredos).
A. Badia Margarit. Rector de l'Universitat de Barcelona.
Cita 0071
L'individualitat de la llengua valenciana dins de la
familia de les llengües occitanes, cap que tinga una mija cultura, la pot
posar en dupte. ("La llengua valenciana en perill". Francesc de Borja
Cremades y otros. Edita G.A.V.). Manuel de Montoliu, filofec catala.
Cita 0072
Molt despreciada està la llengua valenciana i es la causa
perque els mateixos que devien ensalçar-la la degraden... I d'aci es, que
eixa multitut de pobles que no entenen atra, estan en extrem ignorants de lo
que els conve saber, tant en lo politic com en lo moral... determine
escriure en llengua valenciana estes conversacions... Encara que alguns
ignorants presumits, neguen haver-la (l'instruccions) en esta classe
d'escrits i en idioma valencià... Responga per mi el meu Pare, Germa i Patro
Sant Vicent Ferrer, que predicant en llengua valenciana intrui, convence i
converti a innumerables: En fi, yo tinc per un simple, al que vullga
sostindre que l'idioma valencià no siga capaç i susceptible de tot lo que
son els demes. Dit per Manuel Civera, en lo prolec d'u dels seus coloquis
constitucionalistes.
Cita 0073
Per a que admiren els forasters la brevetat de nostra
llengua valenciana, es formà en ella lo següent sonet... Dit per Joan
Collado (1731 - 1767), autor de "Poesies valencianes".
Cita 0074
1395. Regne de Valencia. ...Tret del llati en nostra
vulgada lengua materna Valenciana aixi breu com he pogut jatssessia que
altres l´agen tret en lenga cathalana; empero com lur stil sia fort larch e
quax confus... Canals, Antoni: “Valerio Maximo”, prolec-dedicatoria, fol. 4
del codex de la Biblioteca de la Universitat Lliteraria de Valencia.
Cita 0075
1408, Juny, 28. Valencia Et sia la veritat del feyt que
les paraules que foren entre vós, dit honrat sényer en Loís Sendavena e lo
dit comanador (d’Onda) fossen en vulgar lengua valenciana, e foren aquestes
e semblants en efecte... AHN de Madrit, Ordens Militars, carp 553 núm 1358
P. Du la referència A. Ferrando: Consciencia idiomatica i nacional dels
valencians, pag. 36
Cita 0076
1412, Juny, 6. Casp ...Consimilem literam idem domini
depurati expedire mandrunt, in ydiomate valentino, parlamento generali Regni
Valentiae... Acta notarial del 6 de Juny de 1412 sobre el Compromís de Casp.
Citada per Salvador Faus i Sabater en: “Recopilacio historica sobre la
denominacio llengua valenciana”, pag. 29; Valencia, 1994.
Cita 0077
1414, Octubre, 26 Sapien tots com yo, Felip Bricet,
pelicer ... per pacte special me aferme ab vós, En Johan Sànxez,
il.luminador, alias scrivent... a apendre de legir e scriure de letra e
scriptura de lengua valenciana en pla o al romans, en tal forma e manera que
yo sàpia scriure e legir libres... Et yo, En Joan Sànxez, il.luminador qui.s
dessús dit, promet a vós, En Felip çbricet, et al notari dessús scrit,
stipulant e reebent, que yo us ensenyaré de legir e scriure lengua plana
valenciana en tal forma que vós, per vós mateix, porets legir e scriure
vostres libres... Archiu del Patriarca, protocol de Bononat Ferrer, 2.156,
citat per L. Cerveró en “Pintores valencianos” i reproduït per A. Ferrando:
“Consciencia idiomatica i nacional del valencians”, pag. 46
Cita 0078
1418 ¿Valencia? ...E lo present transladador ha
transladat en lengua valenciana, per donar delit de legir a un seu special
senyor e amich, e als de sa nació desús dita. Brunetto Latini: “Llibre del
Tresor”, Edició de Barcelona, 1971, pag. 76. Citat per G. Colom en “La
llengua catalana”, pag. 61 i copiat de A. Ferrando: “Consciencia
idiomatica... pag. 47.
Cita 0079
1468, apud ...la suavitat de les seues elegants paraules
(es referix a Joan de Pròxita) que, en art..., els vivents tots excel.lia,
en celsitud d’alt gentil estil en vulgar de valenciana prosa Joan Roïs de
Corella: “Parlament en casa de Berenguer Mercader”. Vid. M. de Montoliu: “Un
escorç en la poesia i la novel.lística dels segles XIV i XV”, pag. 154.
Copiat de A. Ferrando: “Consciencia idiomatica..”. pag. 47
Cita 0080
1475, Abril, 8. Segons un document exhumat per Sanchis
Sivera i (....) publicat en 1930 en l’inventari de bens del cavaller Pere
Sarró, del 8 d´abril de 1475, es parla d´una biblia “de forma major en
lengua valenciana, de emprempta”, i en un altre pergami del 28 de març del
mateix 1475, descobert per Ramon Robres i encara inedit –segueix dient
Sanchis Guarner (sic)– s´esmenta “una biblia major en pla, en llengua
valenciana, de empremta, en paper, amb cobertes de fust amb quatre
gafets...” Ventura, J.: “Inquisició espanyola i cultura renaixentista al
P.V.”; pag. 187, Valéncia, 1978. Vid. també A. Ferrando: “Consciencia
idiomatica... pag. 48
Cita 0081
1477, Valencia En llemosi estava escrita tambe una Biblia
d’un tal Llagostera, de la qual, en 1477, vullgueren en Valencia traure una
Biblia impresa , “e perque havia gran treball en mudar los vocables
llimosins a la llengua valenciana, cessà de fer dita coreccio”. Costa, J.
“La desqualificacio”. En “Levante” de 16-2-1995
Cita 0082
1481. Barcelona. ... en la present lengua valenciana
transferida... Fenollet, Lluís de: “Hystoria de Alexandre”, colofo;
Barcelona, 1481.
Cita 0083
1482. Valencia. ...esplanat de lati en valenciana
lengua.. . Pereç, Miquel (traductor): “De la imitacio de Jesuchrist...”,
pag. 1; Valencia, 1482.
Cita 0084
1485.- Prolec de la YSTORIA DE JOSEPH en que es pot
llegir al començament: “... Descriure en vulgar de valenciana prosa...”.
Esta obra del teolec i escritor Joan Roïç de Corella (Gandia,
1433/1443-1497), s’edità en Valencia on es conserva l’unic eixemplar del
mon. . L’obra s'imprimi en 1506
Cita 0085
1489.- LIBER ELEGANTIARUM Podem llegir en les linees del
Colofo: “... Explicit liber elegantiarum Johannis Stephani viri eruditissimi
civis Valentiani regie auctoritate notarii publici: latina et valentiana
lingua: exactissima diligentia emendatus...” LIBER ELEGANTIARUM es el primer
diccionari valencià i el mes antic llexic d’una llengua romanç. L’autor,
Joan Esteve (Valencia, segle XV), que era escritor i notari de la ciutat de
Valencia, l’escrigue l’any 1472, publicant-se en Venecia en 1489.
Cita 0086
1491. Valencia Per prechs del reverent mestre Pere
Calaforra..., he yo traduït de latí en valenciana prosa lo libre de mestre
Johan Gerson... Peres, Miquel, dedicatoria (a sor Isabel de Villena) del
Libre del menyspreu del mon. En la rubrica general del Libre primer figura,
en canvi, que el tractat fon splanat de latí en valenciana lengua.
Cita 0087
1507. Barcelona El 1491, el prologuiste de l’Art de ben
morir... afirmava: “deliberé de traure’l segons la possibilidad del meu
pobre entendre en lenguaje català clar e manifest estill”; però en l’edició
barcelonina de 1507 del mateix opuscle, feta a la vista de la valenciana de
1497, la susdita frase apareix així: “... he desliberat traure’l segons la
possibilitat del meu pobre entendre en lengua valenciana e manifest estil”
Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i nacional dels valencians”,
Valencia, 1980, pag. 54
Cita 0088
1493. Barcelona Traduit de llengua castellana: en estil
de valenciana prosa... Vallmanya, Bernardi: “Lo carcer d’amor”, dedicatoria;
Barcelona, 1493.
Cita 0089
1494. Valencia. Puix les vides de innumerables sanctes en
vulgar prosa se troben en tots los idiomes escrites ...no deu esser en la
nostra valenciana lengua callada...” Pereç, Miquel: “Vida de la Sacratissima
Verge María”, De l’endreça a Na Monpalaua de Castellví; Valencia, 1494.
Cita 0090
1495 ...de vulgar lengua castellana en stil de valenciana
prosa. Vallmanya, Bernardí: “Lo cordial de l’ànima”, colofo. Traduccio de
1495
Cita 0091
1495. Valencia. ...de vulgar ydioma castella en
valenciana prosa... Vallmanya, Bernardi: “Revelacio del Benaventurat apostol
Sanct Pau”, colofo. Traduccio de 1495, Valencia.
Cita 0092
1496. Valéncia. ...trelladada de lati en valenciana
lengua... Roïç de Corella, Joan: “Cartoxa” (primera part), colofó; Traducció
de 1496, Valéncia.
Cita 0093
1497. Valencia Es editada a Valencia, “en lengua
valenciana”, la versio, atribuïda a Francesc Eiximenis, del breu tractat
llatí Art de ben morir” Ferrando Francés, A.: “Consciencia idiomatica i
nacional dels valencians”, Valencia, 1980; pag. 51
Cita 0094
1497. Barcelona El 1497, llegim en el colofo de l’edicio
barcelonina del “Tirant lo Blanch”, que fou “traduït de anglés en lengua
valenciana” Ferrando Francés, A.: “Consciència idiomàtica i nacional dels
valencians”, Valencia, 1980, pag. 54
Cita 0095
1499. Valencia. ...traduit de lati en valenciana prosa...
Pereç, Miquel: “Vida de Sancta Catherina de Sena”, dedicatòria; Valéncia,
1499. Citat per S. Faus i Sabater: “Recopilacio...”, Pag. 42. J. Ventura
tambe cita este llibre, pero la data en 1486: “Inquisicio espanyola...”, pag.
144.
Cita 0096
1500. Valencia A honor, laor y glòria de la Trinitat
Sanctíssima, acaba la segona part del Cartoxà, traduhida de latina lengua en
valenciana prosa per... Roïç de Corella, Johan, Colofo. Valencia, 1500
Cita 0097
1500. Valencia “En el pròleg a les “Notes ordenades per
lo reverent mestre Bernat Vilanova, àlias Navarro” (València, 1500),
destinades a l’ensenyament del llatí, el seu autor, per bé que
s’autoproclama navarrés, declara tanmateix que els exemples que hi donarà
els posarà en el seu “valentino idiomate”, tot dient que ignora el que
s’esdevé en altres llengües” Ferrando Francés, A: “Consciencia idiomatica i
nacional dels valencians”, Valencia, 1980, pp. 51-52.
Cita 0098
1502. Valencia. ... ex italico sermone in valentinum...
Flisco, Stefano: “Sinonima Variatiorum Sententiatum”, començament i colofo.
Traduccio de Jeroni Amiguet, Valéncia, 1502.
Cita 0001
1504, Giner, 17. Valéncia Nobilis Ludovici de Perellos,
de rectoria oppidi de Torres Torres, auctoritate apostolica facta, videlicet
vigore quarundam litterarum apostolicarum seu mandati de providendo felicis
recordacionis Alexandri pape Sexti, lingua vulgare valentina expeditarum
Registre de colacions de benifets de la diòcesis de Valéncia. Segons A.
Ferrando: “Consciencia idiomatica...”, Valencia, 1980, pag. 52
Cita 0100
1510. Valencia. ...me pregà que yo volgués pendre
treball de traduhir de lati en valenciana lengua... de aquest gloriós sant
la història Pereç, Miquel: “Vida de Sent Vicent Ferrer”, dedicatoria;
Valencia, 1510. |